Tribuna
Radiografia.es
Les elits de l'espanyolisme a Catalunya tenen un triple origen. D'una banda hi ha les nissagues autòctones de propietaris rurals i del capitalisme financer o subordinat al BOE, que saben perfectament que, en qualsevol escenari d'autodeterminació, perdran els seus privilegis. Perquè la independència és una revolució democràtica i social on perdran poder els sectors emparentats amb l'oligarquia espanyola, alguns cacics rurals i molts pijos castellanitzats entre les famílies rendistes de Pedralbes. Per a ells una Espanya unida és el millor antídot contra una Catalunya roja.
Hi ha també alguns hereus de la gent que formà part de les forces d'ocupació del 1939, que se situaren en les àrees de la justícia, la policia, l'ensenyament o fins i tot la sanitat. Per sort, molts descendents d'ells s'han afegit a la catalanitat i a les causes democràtiques. Però hi ha una important minoria que segueix el comportament marcat per l'ADN ideològic dels antecessors i continuen ocupant llocs de decisió en la tecnoburocràcia. Aquests ni tan sols reneguen del comportament polític dels seus pares o avis, sinó que en són continuadors directes. Es dediquen a preservar sense complexos el llegat de Franco.
Hi ha, finalment, tot un sector de professionals procedents de la immigració espanyola humil que han experimentat a Catalunya l'ascensor social, situant-se a llocs de responsabilitat en àmbits públics o d'empreses privades. Però que, degut a una identificació malaltissa amb una sola de les seves components culturals, l'espanyola, menystenen l'altra. No toleren, per exemple, que l'hegemonia lingüística i cultural espanyola a Catalunya, per raons històriques i demogràfiques, no es traslladi també a una hegemonia política i social espanyolista. Veuen, perplexos, com una majoria política i social àmplia, formada, per tant, per gent de tradicions culturals i identitàries diferents, opta pel dret a decidir i, en bona part, per la independència. Els encanta viure a Catalunya, sobretot si no hi queda gent amb mentalitat catalana.
Tots tres segments de l'elit espanyolista a Catalunya formen part de la classe mitjana, mitjana alta i de les classes altes. Tots callen davant del franquisme; i de l'amnèsia que va acompanyar a l'amnistia, en fan bandera; i alguns, de forma descarada, en fan una revisió positiva.
També neguen l'evidència de la discriminació fiscal, fent el joc, sense manies, als pseudoacadèmics a sou de l'Estat que menteixen sistemàticament sobre la discriminació catalana, que també els afecta a ells. En alguns casos, tot i admetent-la, l'assumeixen com a argument de solidaritat interterritorial cap als seus territoris d'origen.
Preguntem-nos per què les elits es poden permetre el luxe de negar l'evidència de la discriminació. Perquè en ser de classe mitjana i alta es poden permetre el luxe de pagar-se la Catalunya de peatge en sanitat, escola o autopistes. D'altra banda, perquè el seu classisme els impedeix barrejar-se amb el populatxo que porta els nens a l'escola pública – massa catalanista–, va a la sanitat pública o utilitza transport públic.
Ara bé, tenen un petit problema. Per aspirar a l'hegemonia política tan desitjada a Catalunya, ells, que són una minoria marginal en nombre de votants, han de convèncer sectors amplis de les capes populars. I aquestes pateixen obertament les conseqüències de la discriminació que les elits neguen. Per això, el seu discurs per a l'hegemonia es basa només en una bandera profundament identitària espanyola. L'opció més etnicista del panorama polític català. I d'una focalització perversa, volent confondre pujolisme i independentisme, maquillant-se d'esquerrans; o confondre trinxeraires violents i independentisme, vestint-se de gent d'ordre.
d'aquesta opció manipuladora prové, per això, l'odi visceral que expressen a tot el que significa el fenomen dels Gabriel Rufián, Antonio Baños, Eduardo Reyes, Chema Clavero, i tants i tantes d'altres, que orgullosos de la seva identitat lingüística i cultural, n'abracen una de nova i es posen al davant de la construcció de la democràcia avançada en el territori on han decidit viure i on viuran els seus fills. Una democràcia que han arribat a la conclusió que només és possible amb la República catalana.
La gent del que significa Súmate treu de polleguera les elits espanyolistes i dretanes de Catalunya, com ho feien els criolls argentins, veneçolans o mexicans als delegats colonials dels Borbons a les Amèriques. Criolls esdevinguts independentistes precisament perquè es consideraven espanyols maltractats per la monarquia absolutista i que van proclamar les repúbliques de les llibertats.
