Qui abaixa la mirada perd!

No serà per falta de volun­tat i de pressió ciu­ta­dana. Ahir va que­dar demos­trat, una vegada més, el com­promís del poble català amb un procés que, diguin el que diguin, a hores d'ara només té una sor­tida: votar per dis­cer­nir si són naps o cols. Pla­ces de pobles i ciu­tats de les comar­ques giro­ni­nes i d'arreu del país es van omplir per donar suport a Carme For­ca­dell. No ha estat la pri­mera vegada en què el poble empeny. Ni serà la dar­rera. Pen­sin que això s'embala perquè Puig­de­mont s'ha pro­po­sat arri­bar fins al final, i l'Estat també. És com el joc d'aguan­tar la mirada: el pri­mer que acluca els ulls perd. Pri­mer pen­sa­ven que sucum­biríem a l'estratègia de l'avor­ri­ment. Ara ho inten­ten a còpia de cla­te­lla­des. I ja ho veuen, aquí seguim, mirant-los de fit a fit.