El silenci s'esquerda

Ahir va ser un mal dia per a la democràcia. No és només una cons­ta­tació per­so­nal, és la que van fer dife­rents dipu­tats euro­peus, com­par­tida, evi­dent­ment, pels diri­gents i els par­tits sobi­ra­nis­tes cata­lans. També pels alcal­des i per molta gent que, de nou, va tor­nar a sor­tir al car­rer, aquest cop per donar suport a Carme For­ca­dell. Com ells, polítics del Regne Unit, Suïssa, Itàlia o Eslovènia van expres­sar públi­ca­ment la seva pre­o­cu­pació pel fet que la segona auto­ri­tat del país hagi hagut de com­parèixer davant dels tri­bu­nals per haver permès un debat a la cam­bra cata­lana. El pesat silenci euro­peu es comença a esquer­dar. Cata­lu­nya és cada cop menys un assumpte intern d'Espa­nya. I part del mèrit, para­do­xal­ment, és de l'Estat.