Adam i Eva, innocents

Cada dia, sense fallar, els telenotícies van plens de malvestats, desastres, crims, atemptats, delictes, trampes, corrupcions i demanin. En una cadena d'aquestes dites estatals, acabades les notícies on hi han aparegut entusiasmats i cridaners seguidors futboleros d'un equip que ha empatat a casa del Barça, a més de la inevitable tanda de desastres han passat un reportatge sobre la fam al món. Acabat el reportatge, el tercer anunci és de menjar per a gats. “Su gato comerá como en un restaurante de cinco estrellas” –ens fa saber la veu en off–. Goig i dolor, luxe i misèria, tot barrejat mestressa, com si el bé i el mal, en un feliç apilotament, formés part del millor dels mons possibles. Tothom tranquil, això és pau i després glòria.

Penso: qui és capaç d'explicar l'origen del mal? Durant un temps, encara ho recordo, allò d'Adam i Eva funcionava (perquè ningú diu Eva i Adam?), i s'arribava a admetre que dels pecats dels pares els fills en van geperuts, tot i que el cervell no entenia que, de pares a fills, haguéssim de portar la culpa i el pes d'un pecat que ho feia anar tot tan malament. Ben mirat, el càstig és molt discutible perquè, amb el Gènesi a la mà, sabem que la serp temptadora va ser creada pel mateix Déu que, al vespre del sisè dia, “veié que tot el que havia creat era bo”. Però si tot era tan bo, d'on carai surt la malparida de serp que ho va esgavellar tot? Sí, ja sé que Eva i Adam van ser advertits que no mengessin pomes, però com podien saber que per un parell de queixalades a una poma tot seria tan desastrós, si no tenien idea de cap conseqüència, si només els havien dit que res de pomes i prou?

És fàcil i ràpid enfilar-se des d'aquí cap allò que filosofaven al segle divuit: si Déu vol el mal és que Déu no és bo; si el tolera és perquè no és totpoderós, i si el mal forma part de la perfecció divina, ja podem plegar perquè no s'entén res. Però avui el que fa pensar és aquesta barreja de misèria i opulència que ens serveixen a domicili cada dia, i que ens empassem amb una tranquil·litat espantosa. Josep Pla parlava d'un viatjant de comerç d'aquells que “quan no poden vendre una caixa de sabó et parlen de Galileo Galilei”, que raonava dient que l'Església està basada sobre un gran error judicial, perquè el d'Adam i Eva va ser un pecat sense responsabilitat: mossegant la poma no sabien, no podien saber què passaria.