Opinió

la crònica

De quina llibertat parlem?

Amb la mort de Fidel Cas­tro hem lle­git i escol­tat un munt de comen­ta­ris sobre la dic­ta­dura cubana i la manca de lli­ber­tats del poble cubà. La majo­ria dels comen­ta­ris eren nega­tius i molt crítics amb la gestió de Fidel Cas­tro. Josep Cuní pre­gun­tava a l'audiència si recor­da­rem Fidel Cas­tro com a revo­lu­ci­o­nari o com a dic­ta­dor. I la res­posta va ser clara­ment que el recor­da­rien com a revo­lu­ci­o­nari. El senyor Cuní va que­dar una mica sorprès.

Per què l'audiència el pre­fe­reix com a revo­lu­ci­o­nari i no com a dic­ta­dor? Hem d'ana­lit­zar el terme lli­ber­tat i les seves múlti­ples apli­ca­ci­ons. En pri­mer lloc, lliure és l'estat o con­dició de qui no és esclau. Però aquesta manera de defi­nir el terme és tan ampla que no ser­veix per acla­rir res. Con­cre­tant una mica més podríem dir que la lli­ber­tat indi­vi­dual, allò que és propi de cada per­sona, con­sis­teix a poder desen­vo­lu­par i actuar sense coac­ci­ons, seguint la pròpia volun­tat.

Hau­rem de tenir en compte, però, que només podrem fer lliu­re­ment allò que la llei no pro­hi­beix. Aquesta visió tam­poc ens dóna gai­res garan­ties, ja que la llei pot pro­hi­bir mol­tes coses. Tenim el con­cepte de lli­ber­tat política, que seria el con­junt de lli­ber­tats esta­bler­tes als països democràtics i que per­me­ten als ciu­ta­dans la par­ti­ci­pació en les tas­ques polítiques. Les lli­ber­tats polítiques són bàsica­ment lli­ber­tat de pen­sa­ment, d'expressió, de reunió, de tre­ball, d'asso­ci­ació, d'ense­nya­ment....

Aquest con­cepte de lli­ber­tat és el més extens i també el més ente­ne­dor. Aques­tes lli­ber­tats for­mals són bàsiques. Ens per­me­ten la pos­si­bi­li­tat d'auto­re­a­lit­zar-nos. Ens per­me­ten, amb totes les seves limi­ta­ci­ons, deci­dir per una banda el propi camí i inter­ve­nir en els afers públics. Però aquesta lli­ber­tat indi­vi­dual i alhora col·lec­tiva per­mesa en un sis­tema democràtic, és sufi­ci­ent? Molts pen­sem que no. Les lli­ber­tats indi­vi­du­als i polítiques, si no van acom­pa­nya­des dels mínims econòmics que ens per­me­tin una vida digna, de què ser­vei­xen?

Quina lli­ber­tat tenim la majo­ria de ciu­ta­dans davant la dic­ta­dura dels mer­cats, que són els veri­ta­bles amos i diri­gents mun­di­als? Quina lli­ber­tat té el pare de família sense tre­ball i sense atur? Quina lli­ber­tat tenen tots el fora­gi­tats de casa seva i que no tenen on anar? Quina lli­ber­tat tenen tants i tants tre­ba­lla­dors que no arri­ben a 600 euros men­su­als? Quina lli­ber­tat poden exer­cir, tant en l'àmbit per­so­nal com en el social, els milers i milers de per­so­nes que mal­vi­uen en el nos­tre món lliure i democràtic?

Sense lli­ber­tats polítiques no hi ha lli­ber­tat per­so­nal. Però sense con­di­ci­ons mínimes econòmiques tam­poc. Les dic­ta­du­res polítiques, siguin de dre­tes o d'esquer­res, per més que donin pa a la ciu­ta­da­nia, no poden ser accep­ta­des. Però les dic­ta­du­res econòmiques del capi­ta­lisme dins les democràcies for­mals, que sem­pre són de dre­tes, tam­poc. Només ens queda la pos­si­bi­li­tat d'orga­nit­zar-nos i rebel·lar-nos, i això sí que ho podem fer, apro­fi­tant les esclet­xes que ens per­me­ten les, diguem-ne, democràcies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia