El llibre del Tiffany's

L'intent fallit (1969) contra la discoteca Tiffany's de Platja d'Aro, al llarg del mig segle que ha passat ha estat poc i mal conegut. Va sortir-ne alguna nota truculenta de les que permetia la premsa de llavors i, oficialment, la cosa va quedar amb aquesta diguem-ne informació. Després va haver-hi el boca a orella i ja sabem com van aquestes coses: o el cas quedava com un fet proper a la criaturada, o bé venia presentat com un acte terrible, amb els clients de la boîte hipotèticament afectats a dotzenes. I encara: avui, qui es recorda dels fets? La majoria dels que en saben alguna cosa han passat la ratlla del cinquanta anys i els joves que n'han sentit a parlar a casa són quatre gats. Bé, tots aquests dèficits acaben de ser remeiats: Joan Gasull ha escrit un llibre de més de dues-centes planes per explicar en detall tots els ets i uts de l'afer. Es diu El pacifista que volia volar la discoteca i l'ha editat Llibres del Segle. Ja se n'han fet quatre o cinc presentacions amb gran èxit i interès del públic, les xarxes n'han parlat –fins i tot debatut– i els papers n'han portat entrevistes i cròniques.

L'autor aborda la història amb franquesa i amb detall. Ho pot fer perquè va viure els fets de molt a prop, ha tingut cinquanta anys per agresolar la informació i ha encès un llum potent sobre el que durant aquestes dècades ha estat sumàriament conegut com la bomba del Tiffany's. De seguida Gasull ens adverteix d'una cosa bàsica: el fet de Platja d'Aro li ha servit d'esca per parlar de moltes altres coses que passaven al país, i particularment a la comarca, durant els anys immediatament anteriors i posteriors als esdeveniments, els deu que van de 1965 fins als inicis de la Tercera Restauració Borbònica. Les inquietuds d'aquells joves que llavors acabaven el batxillerat a l'institut Ramon Muntaner i que eren de Figueres, l'Escala, etcètera, ocupen la primera part de les tres que té l'obra; la segona, el pinyol, és dedicada al que anuncia el títol, i la tercera, a les conseqüències penals i humanes que van afectar al jove protagonista durant els vuit anys de presó efectiva del total de divuit de condemna. Gasull presenta persones, fets i èpica en forma de novel·la, amb una prosa exquisida per al plaer de la lectura. Aparentment novel·la, sí, però amb els noms i circumstàncies reals que permeten identificar protagonistes, actes i llocs. I novel·la perquè un llibre d'història o una crònica probablement no li haurien permès les reflexions i consideracions polítiques, socials, educatives, sexuals... d'aquell temps i d'aquell país.