El dia que se sàpiga tot

La inter­venció de la justícia espa­nyola en la deno­mi­nada “ope­ració Cata­lu­nya” ha estat exem­plar. És a dir, un gran exem­ple de la irrupció del govern de l'Estat en el poder judi­cial. A Espa­nya, des que Alfonso Guerra va pro­cla­mar la mort de Mon­tes­quieu, la sepa­ració entre els qua­tre grans poders ha estat una broma maca­bra. Jorge Fernández Díaz n'és la cons­ta­tació i la con­ti­nu­ació. Les cin­tes que demos­tren que va cons­pi­rar amb el direc­tor de l'Agència Anti­cor­rupció de Cata­lu­nya han estat arxi­va­des per ordre del jutge de guàrdia. De guàrdia pre­to­ri­ana. Però aquest epi­sodi, sent com és com un cabàs, no és més que una baula en una cadena d'agres­si­ons que afec­ten tota l'estruc­tura de l'Estat. Ahir vam saber que el CNI, a les ordres de Soraya Sáenz de San­ta­maría, va con­trac­tar l'“expert en repu­tació online” Ale­jan­dro de Pedro per “millo­rar la imatge dels polítics espa­nyols i de les admi­nis­tra­ci­ons de l'Estat a Cata­lu­nya”. Enorme eufe­misme. Per “millo­rar” la dels uns o per empit­jo­rar la dels altres? Tot això, amb fons públics, no cal dir-ho. La con­trac­tació s'ha fet pública per la impli­cació de De Pedro en la deno­mi­nada “causa Púnica”, una peça més de la cor­rupció del PP. L'Estat no és una màquina sense fis­su­res i sovint les bre­gues inter­nes poden més que no les grans raons. Tot això són espur­nes del mateix foc. La part més bèstia arri­barà el dia que se sàpiga tot, començant per la impli­cació de l'Agència Tri­butària en l'aco­llo­ni­ment de grans con­tri­bu­ents cata­lans sus­pec­tes de des­a­fecció.