La intervenció de la justícia espanyola en la denominada “operació Catalunya” ha estat exemplar. És a dir, un gran exemple de la irrupció del govern de l'Estat en el poder judicial. A Espanya, des que Alfonso Guerra va proclamar la mort de Montesquieu, la separació entre els quatre grans poders ha estat una broma macabra. Jorge Fernández Díaz n'és la constatació i la continuació. Les cintes que demostren que va conspirar amb el director de l'Agència Anticorrupció de Catalunya han estat arxivades per ordre del jutge de guàrdia. De guàrdia pretoriana. Però aquest episodi, sent com és com un cabàs, no és més que una baula en una cadena d'agressions que afecten tota l'estructura de l'Estat. Ahir vam saber que el CNI, a les ordres de Soraya Sáenz de Santamaría, va contractar l'“expert en reputació online” Alejandro de Pedro per “millorar la imatge dels polítics espanyols i de les administracions de l'Estat a Catalunya”. Enorme eufemisme. Per “millorar” la dels uns o per empitjorar la dels altres? Tot això, amb fons públics, no cal dir-ho. La contractació s'ha fet pública per la implicació de De Pedro en la denominada “causa Púnica”, una peça més de la corrupció del PP. L'Estat no és una màquina sense fissures i sovint les bregues internes poden més que no les grans raons. Tot això són espurnes del mateix foc. La part més bèstia arribarà el dia que se sàpiga tot, començant per la implicació de l'Agència Tributària en l'acolloniment de grans contribuents catalans suspectes de desafecció.