Realitat i xifres

Polítiques al marge, una de les tan­tes fal·làcies que han comès, i come­ten, les grans ins­ti­tu­ci­ons econòmiques a l'hora d'ana­lit­zar el moment actual, és una fixació obses­siva pels indi­ca­dors macro. Això con­du­eix a un relat viciat, sofístic, que s'il·lus­tra en afir­ma­ci­ons recur­rents com ara que la crisi ja és pas­sat atès que l'IPC o les taxes d'ocu­pació estan repun­tant. Estem en un cicle expan­siu, ens diuen dia sí i dia també. La rea­li­tat, però, és molt més tos­suda. I dura. Perquè hi ha altres estadísti­ques que reve­len, per exem­ple, que un 40% dels con­trac­tes labo­rals que se sig­nen avui a Bar­ce­lona són d'un mes de durada. O menys. Unes xifres, aques­tes sí, que fan bo l'eslògan que pro­clama que això no és una crisi. És una estafa.