Les consultes del 13-D

El compte enrere ja ha començat. Ja hi ha una data en l'horitzó: el 13 de desembre. En aquesta jornada, en 140 municipis de casa nostra (més o menys un 15% del total de pobles de Catalunya) se celebraran unes consultes per preguntar a la població si vol que Catalunya esdevingui un nou estat dins de la UE. La maquinària ja està engegada, passi el que passi, el contenciós nacional català ja ha començat a escampar-se per les institucions i la societat europea. En vista de les més que probables reaccions antidemocràtiques de la burocràcia de l'Estat espanyol –acompanyades de possibles tics totalitaris– la millor defensa és una bona explicació pedagògica en l'àmbit internacional. En aquest sentit, sembla que ja tenim confirmada l'assistència d'observadors internacionals, de diputats corsos, sards, flamencs i escocesos i, possiblement, de representants del Sinn Féin nord-irlandès, del Plaid Cymru gal·lès i del partit de l'esquerra suec. Aquests representants dels pobles d'Europa i, sobretot, de la premsa seriosa i de tradició democràtica del vell continent, no entendrien que l'Estat espanyol posés pals a les rodes a tot aquest procés acuradament democràtic. Les consultes sobiranistes del 13-D poden significar un important pas endavant per a la dinamització de la política catalana. Podrien ajudar a superar la desafecció i a plantar cara a la corrupció (producte, en part, del dèficit democràtic de què som objecte). Cal que aquest, pulcre i diàfan, exercici de la democràcia serveixi d'esperó per encomanar més consciència nacional arreu del país. És necessari que el sector més conscient (nacionalment) i més inquiet (socialment) arrossegui la resta de la societat catalana per tal d'incorporar-la a la normalitat nacional. Per altra banda, no és cap irresponsabilitat que a Girona determinats partits hagin sabut respondre a les demandes de la societat civil.