Innocents 2016

En família de molts germans, organitzàvem, en una carbonera ja en desús, un pessebre que ens semblava gegantí, any rere any. Però des de molt petit em neguitejava el tema de l'assassinat, tan pervers com inútil, dels “innocents”, per part d'un monarca com Herodes... a qui, en canvi, enganyaven uns turistes astròlegs que venien, turistes avant la lettre, de l'Orient. I que en lloc de dòlars, traginaven camells amb or, encens i mirra. Els records persisteixen: i cada anys apunto els desastres provocats, o permesos, pels poders. La llista d'enguany m'esgarrifa. Tant que no em fa feliç saber que la commemoració d'avui serà, un cop més, el de la llufa ingènua o el del brindis amb cava després del discurs d'un altre rei, malalt d'amnèsia. (I/o de ganes de practicar la tàctica de les paraules edulcorades i buides). Si encara hi som –i si hi ha solucions als estralls ja viscuts sumats als que anuncien els nostres futuròlegs–, recordarem el 2016 com una de les pàgines més negres de la nostra història. Que les imatges dels refugiats no s'esborren, ni l'ascens de l'extrema dreta a l'Europa de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

La banalització al nostre país de la vida política –i entenc la política com a eina que va néixer per defensar allò que és patrimoni de tots plegats– augura estralls més greus, esvorancs de desigualtats que faran que tot això peti, amb un crac colossal, sense que ningú se'n senti responsable. El Paco Candel em deia sovint que li feien mal de cor les estadístiques quan deien, per exemple, que la pobresa extrema havia disminuït, aquell any, un 2,9%, sense explicar quanta i quanta misèria subsisteix, encara. ¿Brindarem feliços la nit de cap d'any?