anàlisi
Repàs del 2016
Enguany el PIB espanyol haurà recuperat el d'abans de la crisi, que era 1,16 bilions d'euros. Dit això també hem de dir que el model econòmic actual no és el mateix que teníem en el 2008. L'aportació del sector de la construcció ara és molt més petit, i la nostra economia, molt especialment la catalana, ha guanyat mercat exterior, la qual cosa ens demostra que en totes les crisis s'hi poden trobar oportunitats. Probablement els nivells d'ocupació que teníem en el 2008 siguin molt difícils d'assolir perquè el creixement empresarial i les necessitats de productivitat requereixen inversions en tecnologia, i això absorbeix molts llocs de treball, i com conseqüència de la baixa ocupació, les pensions han entrat en una situació d'alarma que en pocs mesos s'hi haurà de donar una solució perquè ja no tenim a penes reserves.
I repassant les principals sorpreses de l'any, que totes tindran efectes econòmics més o menys directes en els propers anys, ens trobem amb uns reptes que suposaran un canvi de paradigma important, i ens caldrà determinació i lucidesa per minimitzar-ne els efectes.
Vladímir Putin va a la guerra. Les ànsies de Putin de recuperar l'imperi perdut sense mirar-ne els costos són evidents. El president rus va mostrar la seva cara més agressiva amb Txetxènia, esclafant amb la màxima duresa i a sang i foc la dissidència amb mètodes que si hagués estat un altre l'haurien portat al Tribunal Penal dels Drets Humans. Ara ho ha tornat a fer amb Síria, bombardejant impunement la població civil i els hospitals, amb el silenci escandalós de la comunitat internacional i de les ONG. La unilateralitat la va mostrar amb l'annexió de Crimea aprofitant-se de la feblesa de l'OTAN i de tota la UE.
Recep Tayyip Erdogan segueix l'estratègia de Putin. El cop d'estat fallit a Turquia ha servit per mostrar la cara més repressiva d'Erdogan. L'esperança de la Turquia democràtica i dins de la UE s'ha esvaït des del moment que la gran repressió i l'estat policial s'han implantat. Però Turquia forma part de l'OTAN i malgrat el seu comportament i un possible acostament a Rússia, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, declarava el mes d'agost passat que “la permanència de Turquia a l'OTAN no està en qüestió”. Fa angúnia veure com aquest exèrcit de l'OTAN bombardeja i massacra població civil kurda amb una gran impunitat i sense cap retret.
El Brexit ha estat una altra sorpresa que segur que tindrà efectes més importants en la nostra economia. De moment les coses encara no s'han mogut gaire esperant que abans del 31 de març la primera ministra, Theresa May, lliuri la carta per iniciar la desconnexió i comencin les negociacions. Aleshores començarem a percebre'n els efectes. S'espera una negociació dura però que s'imposarà la realpolitik per allò de no fer-nos mal mútuament.
Donald Trump, la gran sorpresa. Per si no en teníem prou amb Putin i Erdogan, ara tindrem Trump, un inexpert polític a la Casa Blanca i gens dotat per a la diplomàcia. És una incògnita política i econòmica que s'ha obert aquest any, i que ben segur tindrà conseqüències. Els seus missatges i les seves actuacions apunten a una presidència més semblant a l'estil Putin, que no a la dels seus predecessors. De moment la presidenta de la Reserva Federal dels EUA, Janet Yellen, ha posat fi al “període d'excepció” i ha iniciat la pujada dels tipus d'interès amb 25 punt bàsics i anunciant-ne més per al 2017. La paritat del dòlar amb l'euro ja ha reaccionat i és de suposar que a banda del proteccionisme econòmic que defensava Trump, el tipus d'interès tindrà efectes nacionals i en els particulars.
Totes aquestes incidents incrementen el risc país i el risc divisa, i seran les grans incerteses que en deixarà aquest any per al 2017. El nostre problema és que tenim la UE molt dividida, amb interessos contradictoris i amb un escàs lideratge que ens impedirà donar les respostes adequades i unides a cadascun d'aquests reptes.
