Utopia

Quan passa per davant del cam­pus Groep T de la Uni­ver­si­tat Catòlica de Lovaina, la C. deci­deix atu­rar-se. Té ganes d'arri­bar a casa després d'haver tre­ba­llat tot el dia però està tipa que el plat de la bici­cleta s'enca­lli una mica. Baixa de la bici i s'ho mira. Ja fa més de dos anys que va mar­xar per fer un màster i ara que l'ha aca­bat s'ha espa­vi­lat per tro­bar feina del que ha estu­diat i, encara que lluny de la família, està molt con­tenta. Feliç, diria quan la sen­tim expli­car el que fa i deixa de fer. És engi­nyera biomèdica però no té la mà tren­cada en mecànica de bici­cleta. Men­tres­tant, l'S. camina des­ga­nat per Dekens­traat. Té dues invi­ta­ci­ons per a la inau­gu­ració al M-Museum de l'expo­sició com­me­mo­ra­tiva dels cinc-cents anys de la publi­cació d'Uto­pia, de Tho­mas More, a Lovaina. Hi va per força perquè les invi­ta­ci­ons eren per als seus pares però un impre­vist els impe­deix ser-hi. L'S. hi va per repre­sen­tar-los. Però ni té ganes d'anar a aquell acte social i encara menys d'anar-hi sol. Davant del Groep T, l'S. veu la C., per a ell ales­ho­res només una noia bonica amb pinta d'estran­gera que està reme­nant la bici­cleta. Deci­deix apro­par-s'hi. La saluda i li diu si la pot aju­dar. Ella li con­testa en fla­menc i això a l'S. li agrada. També li agrada ella, és clar. Tant, que la con­vida a acom­pa­nyar-lo al M-Museum. Ella, després d'un moment de sor­presa per l'atre­vi­ment del noi, li diu que sí. A ella també li ha agra­dat ell. Al museu, durant la visita guiada i la festa, con­fir­men que s'agra­den. Fins al punt que, dos mesos després, els tenim aquí junts per cele­brar Nadal.

Aquesta història ha estat la nove­tat fami­liar a la taula de Nadal i Sant Esteve. També hi ha hagut el moment de tris­tesa quan ens hem recor­dat del tiet Joan, que ens ha dei­xat fa poques set­ma­nes. Uns se'n van, altres vénen. Però per tenir ale­gria, res com dei­xar fer la Jana, que està radi­ant als seus esplen­do­ro­sos qua­tre anys. A taula hi som tots els que hi hem de ser. Ens tenim els uns als altres. Ho sabem i ho cele­brem. I per una estona igno­rem el món, que no ens agrada gens com va. Aquest món con­vuls com el que fa cinc-cents anys cri­ti­cava More, per la pobresa d'una bona part de la població, per l'exces­siva con­cen­tració de poder i per l'expan­si­o­nisme esta­tal, cau­sant de guer­res, i per això ens va lle­gar aquest espai ima­gi­nari ano­me­nat Uto­pia on viu una soci­e­tat justa, fra­ter­nal, igua­litària i tole­rant i on el tre­ball hi és obli­ga­tori, l'edu­cació és uni­ver­sal, no exis­teix la pro­pi­e­tat pri­vada ni els diners, i els càrrecs són per elecció. Cinc-cents anys després, està clar que More no ha acon­se­guit can­viar el món. Però, encara que fos casu­al­ment, sí una petita part, la part on la C. i l'S. escam­pen el seu amor a tots els que estem al seu vol­tant. Una uto­pia petita, però real. Bon 2017.