L'any de la veritat

L'any del referèndum, l'any de la veritat. En els propers mesos se certificarà que no hi ha cap possibilitat de pactar la consulta amb l'Estat espanyol, tot i la pressió que comença a arribar des d'Europa per trobar una sortida a l'escocesa. El govern del PP ha engegat una operació de maquillatge, l'“operació diàleg”, que només busca, justament, contrarestar la imatge que s'està guanyant el procés fora de l'Estat, imatge de moviment social pacífic i democràtic. I, encara més, busca segurament fer veure que el moviment sobiranista és intolerant per justificar futures mesures.

En tot cas, amb una “operació diàleg” que ha durat de Nadal a Sant Esteve, les possibilitats d'acord són nul·les. Per tant, durant els propers mesos, el paper de l'anomenat (i heterogeni) món dels comuns guanyarà encara més protagonisme. En la cimera del dia 23, l'alcaldessa de Barcelona i líder indiscutible del moviment, Ada Colau, va ser molt clara: el referèndum ha de ser pactat. La gran majoria de dirigents dels comuns, a Barcelona, a Catalunya, a Madrid, no són pas independentistes; a alguns no els podem anomenar ni sobiranistes i molts han fet tota la seva carrera política contra Convergència i igualen el procés a la burgesia catalana a la cerca d'un nou poder. Però, i això no es pot negar, defensen la democràcia com els primers. I això va de democràcia, com resava el lema de la protesta contra el processament de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

I és aquí on els comuns hauran de decidir. I sobretot, ho hauran de decidir quan l'Estat intensifiqui, que ho farà, la seva pressió contra el moviment independentista en forma d'inhabilitacions, de més detencions o, fins i tot, suspenent l'autonomia, com ja demanem moltes veus al PP (i als seus socis a Madrid del PSOE i Ciutadans). Caldrà veure si l'Estat arriba a actuar violentament en el context de la Unió Europea i envia policia pròpia a retirar les urnes o usa la nova llei de seguretat nacional per fer-ho fer als Mossos. Aquesta és una de les claus del procés, fins on arriba l'Estat i com es respon des d'aquí. I si la resposta és unitària per part dels demòcrates.