La cabina

Si teniu una certa edat recor­da­reu la imatge angoi­xant de López Vázquez atra­pat dins d'una cabina telefònica. Era el 1972 quan Anto­nio Mer­cero va ofe­rir per TVE 35 minuts de des­es­pe­ració, sur­re­a­lisme i al·lego­ria anti­fran­quista amb l'ino­bli­da­ble La cabina. El final va impac­tar tant que molts tenien por de que­dar tan­cats dins l'andròmina. Ara ja no en que­den com aque­lles i les poques que hi ha –total­ment ober­tes– són un negoci ruïnós. Els mòbils, els locu­to­ris i el van­da­lisme les han con­dem­nat a mort, el con­curs pel man­te­ni­ment ha que­dat desert i el govern de l'Estat ha hagut de pror­ro­gar un any la con­cessió a Telefónica. Quan no en quedi cap i se'ns esgoti la bate­ria o ens robin el mòbil, enyo­ra­rem allò que en l'anti­gor ano­menàvem cabina.