Unanimitat total

Acabo de lle­gir el volum que es va pre­sen­tar fa uns dies a la Casa de Cul­tura de Girona en honor de la lla­ti­nista Dolors Con­dom. Hi ha qua­ranta-qua­tre col·labo­ra­ci­ons –inclo­ent-hi el pòrtic del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i l'arti­cle de l'edi­tora del lli­bre Mariàngela Vila­llonga– i, si bé ja es podia pre­veure que no s'hau­ria pas esco­llit gent que pogués dir alguna incon­veniència, sí que sorprèn encara que totes les expres­si­ons d'afecte i res­pecte envers la pro­fes­sora des­a­pa­re­guda per part dels diver­sos arti­cu­lis­tes siguin gai­rebé cal­ca­des i subrat­llin amb tota vehemència i amb una una­ni­mi­tat total la seva bon­ho­mia, la seva cate­go­ria intel·lec­tual i la seva dis­po­ni­bi­li­tat per fer-se pre­sent arreu per tal de donar suport a les ini­ci­a­ti­ves cul­tu­rals que des­ple­ga­ven les diver­ses enti­tats giro­ni­nes. En aquest aspecte era un model. De tot el que s'explica o es pre­senta, la gent interes­sada sem­pre n'aprèn alguna cosa. En el cas d'ella, difícil­ment li podien ense­nyar més del que ja sabia. Però la seva presència era una demos­tració explícita d'adhesió al que es feia, de volun­tat d'esti­mu­lar els orga­nit­za­dors i ani­mar-los, i d'aparèixer sense osten­tació, amb una dis­creció ele­gant que la defi­nia. A Girona se'n fan mol­tes, de coses, unes amb més públic que altres. Entenc que els pro­mo­tors de les diver­ses vet­lla­des es tren­quen les banyes per acon­se­guir que cada mani­fes­tació tin­gui un mínim d'aco­llida. Algu­nes acti­vi­tats tenen un públic espe­cial addicte per raó de la temàtica o, sobre­tot, per l'asso­ci­ació que ho mou i que té els seus patrons o socis afins –donant per supo­sat que els diri­gents o res­pon­sa­bles no siguin els pri­mers a fer cam­pana–. N'hi ha, però, que depe­nen de l'atzar i si, a sobre, tenen lloc en sales grans, com l'audi­tori Via­der o l'Aula Magna de la Casa de Cul­tura, o l'espai de la Bibli­o­teca Car­les Rahola, per esmen­tar esce­na­ris dig­nes d'altra banda con­for­ta­bles i carismàtics, hom dedu­eix fàcil­ment l'angúnia dels qui pre­pa­ren els actes i la pregària al sant més influ­ent perquè no hi hagi, a més, coin­cidència de vet­lla­des, que també sol pas­sar. Perquè, desen­ga­nyem-nos, Girona no és una excepció i, en gene­ral, en l'àmbit de la cul­tura, sem­pre veus les matei­xes per­so­nes que es van repar­tint pels llocs. Per això valoro més l'exem­ple de la Sra. Con­dom. Ella anava per­tot. Hono­rava l'esforç dels altres. Jo, que també pateixo aquests pro­ble­mes quan orga­nitzo pre­sen­ta­ci­ons dels lli­bres gua­nya­dors dels Pre­mis Lite­ra­ris de Girona, per exem­ple, vol­dria tro­bar una tren­tena de senyo­res Con­dom amb les quals pogués comp­tar sem­pre. Sé el que costa. I l'enyoro cada vegada.