Visca el desordre!

Quan la gent d'ordre arriba a la con­clusió que només el desor­dre pot resol­dre un pro­blema pin­ten espa­ses. Què més es pot dir de la desgràcia irre­so­lu­ble en què s'ha con­ver­tit el sis­tema de roda­lies de Renfe a Cata­lu­nya? I no només roda­lies. Tret de l'AVE, que té la uti­li­tat que té, no hi ha res que depen­gui de Renfe o d'Adif en aquest país que no sigui una burla o una estafa. Si els res­pon­sa­bles de les dues empre­ses públi­ques espa­nyo­les s'arris­ques­sin a pre­gun­tar als seus usu­a­ris sobre la qua­li­tat del ser­vei, s'exi­li­a­rien encara més. Aquesta gent viu a l'infra­mon. No donen la cara perquè no en deuen tenir. No hi ha mate­rial tan dur al pla­neta. Fa anys i anys que la Gene­ra­li­tat intenta ficar-hi culle­rada. Només ha fet el ridícul. José Mon­ti­lla va acon­se­guir el traspàs de la gestió de roda­lies en un gest estúpida­ment elec­to­ra­lista que s'ha girat con­tra tots els cli­ents de la tor­tura fèrria. El govern de José Luis Rodríguez Zapa­tero es va com­pro­me­tre, amb el regal, a inver­tir-hi 4.000 mili­ons d'euros. Regal enve­ri­nat. Ni ho va fer ell ni encara menys ho han fet els qui l'han subs­tituït. Men­tres­tant s'este­nen línies d'AVE entre Toledo i Alba­cete que s'han de clau­su­rar per falta de pas­satge. Nou viat­gers dia­ris tenia la bes­ti­esa, en con­cret. No és pos­si­ble l'ordre. No té sen­tit creure en les bones inten­ci­ons del nou minis­tre Íñigo de la Serna. Con­tra la Renfe a Cata­lu­nya només cap el desor­dre. La pro­testa metòdica i diària de les seves vícti­mes. El fel. I almenys, que el res­pi­rin.