Beth Galí

Per­me­teu-me que com­par­teixi amb vosal­tres el meu entu­si­asme per un lli­bre intel·ligent, agut, des­vet­lla­dor i pro­gres­sista. Estic par­lant d'un lli­bre de Beth Galí, l'arqui­tecta dis­se­nya­dora i pai­sat­gista cone­guda per tot­hom. Es titula Con­tra-dic­ci­ons, i és un seguit d'entre­vis­tes, no line­als sinó emmar­ca­des per àmbits, a per­so­nes com Vicenç Navarro, Susan George, Noam Chomsky o Pere Por­ta­be­lla, entre d'altres. La veu de Beth Galí es bar­reja amb la dels entre­vis­tats, els con­tra­diu o hi està d'acord.

És una reflexió sobre el món con­tem­po­rani, sobre la glo­ba­lit­zació, sobre la trampa en què hem anat caient des de la Il·lus­tració, la Revo­lució fran­cesa i la cai­guda del Mur (a cada bugada per­dem un llençol). El nivell d'intel·ligència i de gosa­dia intel·lec­tual és molt recon­for­tant. És també una reflexió sobre l'anar­quisme. La paraula anar­quisme, com la paraula femi­nisme, han estat boi­co­te­ja­des i han per­dut el seu sig­ni­fi­cat ini­cial: el femi­nisme no vol dir el pre­do­mini de les dones sobre els homes, sinó la pro­posta d'igual­tat entre uns i altres; la paraula anar­quisme no té per què estar satu­rada de violència, perquè és un terme molt més com­plex que aquesta gro­llera sim­pli­fi­cació. Per exem­ple Baku­nin diu: “La lli­ber­tat con­sis­teix en el desen­vo­lu­pa­ment de totes les facul­tats mate­ri­als, intel·lec­tu­als i morals latents en cada per­sona”; o Proud­hon, que diu: “Nosal­tres, els anar­quis­tes, llui­ta­rem per l'Europa dels pobles natu­rals.”

Es refle­xi­ona sobre la glo­ba­lit­zació “el nou impe­ri­a­lisme del segle XXI”. O la cons­ta­tació que ara està gua­nyant ter­reny la idea que allò pri­vat és millor que allò públic, i que, per tant, ten­dim a con­si­de­rar que tot és mer­cat.

I encara més, Rubert de Ventós afirma: “Les revol­tes es fan revo­lu­cionàries quan ‘toquen', com ara, les clas­ses mit­ja­nes.”

Tot, tot el lli­bre és enri­qui­dor, sense pèls a la llen­gua i d'una valen­tia que feia molt de temps que no tro­bava. Fora els llocs comuns i visca la intel·ligència!