La persecució de Dombrovskis

Era el 13 de setembre de 2013. Dos dies després de la gran Via Catalana, l'aleshores primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, reconeixia, en un fet sense precedents, un futur estat català. “Si és un procés legítim, per què no?”, afirmava en una entrevista a l'ACN. Les declaracions tenien valor perquè provenien d'un primer ministre en actiu, d'un mandatari conservador i d'un país membre de la UE. No cal dir que Dombrovskis va generar urticària a Madrid. L'exministre José Manuel García-Margallo, amb l'avui portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va convocar l'ambaixador letó per demanar explicacions. Van fer una mica de ridícul, ja que poc després el portaveu de Dombrovskis, Martins Panke, va replicar que el primer ministre “va dir el que va dir” sobre Catalunya: “No ho retira.”

Però Madrid no perdona i no es va quedar de braços plegats. La tenia jurada a Dombrovskis. Segons un informe elaborat per la unitat d'intel·ligència de la policia espanyola publicat al febrer a Interviú, “les ambigües declaracions públiques del primer ministre de Letònia el 13 de setembre de 2013 sobre el reconeixement a una Catalunya lliure van ser pactades prèviament sens dubte i compensades econòmicament, segons fonts solvents de l'entorn més pròxim al referit polític”. La Comissió Europea va qualificar de “totalment injustificades” les acusacions segons les quals, suposadament, Dombrovskis hauria cobrat sis milions d'euros per haver-se manifestat partidari del procés. Ahir les autoritats anticorrupció letones van resoldre que no han trobat cap prova que suggereixi que l'ex-primer ministre, que actualment és vicepresident de la CE, hagi rebut mai cap suborn a canvi del suport a la independència catalana i que, per tant, no hi ha motiu per iniciar cap procés criminal. Quantes molèsties que es pren l'Estat per unes declaracions “ambigües”. Com reaccionarà el dia que les consideri nítides. L'episodi és marca de la casa del modus operandi espanyol contra l'independentisme, però amb el plus d'internacionalització de les clavegueres de l'Estat, i suggereix mètodes que deu utilitzar per comprar voluntats. El lladre es pensa que tots roben.