Encara no ho puc entendre

Després d'escol­tar, en dife­rit i amb una lleu­gera emoció, el dis­curs de comiat de Barack Obama a Chi­cago, dime­cres vaig veure, en directe i boca­ba­dada, l'esperpèntica roda de premsa de Donald Trump. Un espec­ta­cle lamen­ta­ble perquè, a par­tir de la set­mana que ve, ell pre­si­dirà el país més poderós del món. M'espe­rava qual­se­vol cosa. Però vaig que­dar acla­pa­rada. La bar­reja de pre­potència i mala edu­cació i el seu sim­plisme en trac­tar els grans temes que mar­ca­ran la seva pre­sidència van superar totes les expec­ta­ti­ves. I el que més mal fa és que Trump ha estat esco­llit democràtica­ment. Encara em costa d'enten­dre què és el que ha mogut l'elec­to­rat nord-ame­ricà a apos­tar per un per­so­natge així.