La pela és la pela

El rei d'Espanya se n'ha anat aquest cap de setmana a Riad amb uns quants grans noms de l'Íbex, els de la llotja del Bernabéu esmentats ahir per Luis Bárcenas com a “voluntaris” engreixadors de la comptabilitat “extracomptable” del PP. I què hi ha anat a fer, Felip, a l'Aràbia Saudita? Doncs, entre d'altres negocis, a posar la catifa vermella a la més gran exportació de la història de la indústria militar espanyola: 2.000 milions d'euros per cinc vaixells de guerra. És igual que el règim de l'Aràbia Saudita acumuli 350 execucions en tres anys –per això el rei va anul·lar la seva primera visita, perquè acabaven de pelar uns quants dissidents– o que la paraula discriminació associada a les dones quedi més aviat curta. És igual que Amnistia Internacional recordi que la intervenció militar saudita al Iemen ja ha costat milers de morts. Cap menció als drets humans en el seu cap de setmana. En diuen geopolítica, però en realitat la pela és la pela. Al pare de l'actual Borbó ja li va anar bé la seva amistat amb l'antic rei saudita. D'on va treure la fortuna que li adjudica el New York Times? Ningú ho pregunta, ningú ho respon. Però, quina millor manera de legitimar-se té la monarquia que obrint la porta dels petrodòlars a les empreses espanyoles? Aquest és l'autèntic règim del 78. És igual que el mateix cap de setmana es morin de fred els refugiats a Grècia. El rei no anirà a Brussel·les a exigir que es respectin els drets humans. Ja s'espavila sola la societat civil. La monarquia està per altres coses. Més elevades. Coses per les quals a qualsevol altra persona se la investigaria. Però el que fa el rei és legal. I si és corrupció, és igual. El rei és inviolable segons la mateixa Constitució que acabarà inhabilitant uns quants polítics catalans. Com era legal la corrupció en el franquisme. Perquè era el règim, el que era corrupte. A Felip no l'inhabilitaran. Al contrari. És el garant del règim. Potser per això va plegar el seu pare. Perquè la vàlvula de seguretat s'havia afeblit.