Opinió

Full de ruta

Els gestos del president

Alguns es miren el procés des de la platea del teatre, oblidant que en aquesta obra són els protagonistes

Només són enquestes, però resulta com a mínim paradoxal que més de la meitat dels catalans estiguin disposats a votar sí a la independència per separar-se d'Espanya i construir la república catalana i només una petita part cregui que això passarà. Ens tenen tan acostumats a delegar el futur col·lectiu, que alguns es miren el procés sobiranista des de la platea del teatre, oblidant que en aquesta obra són, ells i tots els catalans, els protagonistes. El president Puigdemont va pujar dimarts passat a l'escenari, el del Romea, per verbalitzar-ho, però encara va ser més eloqüent amb els seus gestos. Especialment dos. El primer, la seva sonora negativa a presentar-se a la reelecció, un missatge contundent, per la seva coherència personal i perquè recorda que aquesta legislatura no condueix a les pròximes eleccions autonòmiques sinó al referèndum d'autodeterminació de Catalunya. El segon, la seva estrepitosa plantada a la Conferència de Presidents Autonòmics, a Rajoy, al rei i a l'statu quo, que ha convertit l'anhelada foto del corral autonòmic, la del règim del 78, en el retrat esperpèntic d'una Espanya fracassada; la del vestit a mida constitucional (“nacionalidades i regiones”), reciclat com a disfressa política (“café para todos”) i ara inservible ni com a tapaculs. Hi ha qui diu que això no s'arregla amb la independència, que només cal que Catalunya renovi el seu pacte amb Espanya. La pregunta és qui, quan i com Catalunya va pactar la supressió de la seva sobirania; qui quan i com Catalunya va pactar la degradació de la seva llengua davant el castellà; qui, quan i com Catalunya va pactar la supeditació de les seves lleis i institucions a les lleis de Madrid, a les seves institucions i a la seva justícia; qui, quan i com Catalunya va pactar ser més pobra perquè altres fossin més rics; qui, quan i de quina manera Catalunya va renunciar al seu dret a decidir sobre les qüestions que afecten els seus ciutadans. L'únic pacte bilateral conegut és el de jo mano i tu obeeixes, jo administro i tu pagues, jo castigo i tu reps. El drama fa segles que dura. Podem seguir-lo contemplant des de la butaca o pujar a l'escenari i canviar el guió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.