Els gestos del president

Només són enquestes, però resulta com a mínim paradoxal que més de la meitat dels catalans estiguin disposats a votar sí a la independència per separar-se d'Espanya i construir la república catalana i només una petita part cregui que això passarà. Ens tenen tan acostumats a delegar el futur col·lectiu, que alguns es miren el procés sobiranista des de la platea del teatre, oblidant que en aquesta obra són, ells i tots els catalans, els protagonistes. El president Puigdemont va pujar dimarts passat a l'escenari, el del Romea, per verbalitzar-ho, però encara va ser més eloqüent amb els seus gestos. Especialment dos. El primer, la seva sonora negativa a presentar-se a la reelecció, un missatge contundent, per la seva coherència personal i perquè recorda que aquesta legislatura no condueix a les pròximes eleccions autonòmiques sinó al referèndum d'autodeterminació de Catalunya. El segon, la seva estrepitosa plantada a la Conferència de Presidents Autonòmics, a Rajoy, al rei i a l'statu quo, que ha convertit l'anhelada foto del corral autonòmic, la del règim del 78, en el retrat esperpèntic d'una Espanya fracassada; la del vestit a mida constitucional (“nacionalidades i regiones”), reciclat com a disfressa política (“café para todos”) i ara inservible ni com a tapaculs. Hi ha qui diu que això no s'arregla amb la independència, que només cal que Catalunya renovi el seu pacte amb Espanya. La pregunta és qui, quan i com Catalunya va pactar la supressió de la seva sobirania; qui quan i com Catalunya va pactar la degradació de la seva llengua davant el castellà; qui, quan i com Catalunya va pactar la supeditació de les seves lleis i institucions a les lleis de Madrid, a les seves institucions i a la seva justícia; qui, quan i com Catalunya va pactar ser més pobra perquè altres fossin més rics; qui, quan i de quina manera Catalunya va renunciar al seu dret a decidir sobre les qüestions que afecten els seus ciutadans. L'únic pacte bilateral conegut és el de jo mano i tu obeeixes, jo administro i tu pagues, jo castigo i tu reps. El drama fa segles que dura. Podem seguir-lo contemplant des de la butaca o pujar a l'escenari i canviar el guió.