Desclot
“Coses extraordinàries”
“Coses extraordinàries” ha promès el nounat president dels Estats Units a una nació migpartida entre l'adhesió i el rebuig. Trump no deixa indiferent ni la bandera sudista, i ja ha marcat territori els dies en què com a electe s'ha fet ombra impertinent d'un Obama que encara no s'hi ha resignat. “Coses extraordinàries”, en efecte, poden passar durant el mandat d'un dels líders més imprevisibles que han brotat en la terra insatisfeta del segle XXI. Coses, però, que no entren dins la previsió dels esquemes simplistes en què es mou l'esquerra aparent de la nostra part del món. A Catalunya tot allò que no agrada a aquesta esquerra és “neoliberal”. I “neoliberal” s'ha convertit en l'estúpid crit de guerra d'una tribu incapaç d'analitzar la realitat amb un cert trellat. És “neoliberal” Donald Trump? Al contrari. És un reaccionari contumaç, devot de l'autarquia i el proteccionisme, i que n'ha fet bandera agressiva. La fe del nou president és la contrària a l'heretgia liberal. Si no és que els nostres simples aportin sentits desconeguts al nou liberalisme que tant els turmenta. El proteccionisme de Trump és el que convé, també, a Rússia, i el que pot deixar la Unió Europea més descentrada i desemparada encara. Els contraris al Tractat de Lliure Comerç entre Europa i els EUA, entre els quals hi ha el mateix Trump i l'esquerra que tant crida, poden felicitar-se mútuament. Per ara han guanyat la partida. En el fons una intransigència en estat pur els agermana. “Coses extraordinàries”...