Super-Alcalà

Joan Alcalà i Quiñones ha fet una carrera política fulgurant. Des de tenir un taller de reparacions d'automòbils fins a ser president d'una associació de pares d'alumnes, no se li coneixien altres activitats. Dòcil i amb cara de bon noi, fidel a Convergència, va entrar a l'any 2011 a les llistes per a l'Ajuntament de Girona, i va resultar escollit. Seguidament el van nomenar sisè tinent d'alcalde –a Girona hi ha vicealcalde (?) i tinents d'alcalde per donar i per vendre– i li van assignar l'àrea de Mobilitat i Via Pública.

Molt entusiasmat amb un seu invent, temps enrere es vantava d'haver imposat més de quatre mil multes en pocs mesos, gràcies a la càmera instal·lada al carrer de Barcelona, cruïlla Emili Grahit. Un lloc gens conflictiu, a on els cotxes –almenys en horaris diürns– van sempre amb velocitat moderada. També es va deixar fotografiar en el moment en què retiraven el quiosc de diaris de l'avinguda Jaume I, content de l'estratègia de reduir punts de venda de lectura, per guanyar “mobilitat”.

Però el 24 de març de l'any passat, i després de les convulsions maldestres que va comportar la renúncia de l'alcalde Carles Puigdemont, van afegir a les seves competències les de Seguretat i d'Urbanisme. Ara va amb bicicleta a l'ajuntament, on s'ha de posar dos “barrets”: a la tercera planta, per governar Mobilitat, i a la segona, per governar Urbanisme.

L'alcaldessa, molt ufanosa, diu que tenim un equip municipal molt bo. No ho posem en dubte. Però en una àrea tan important com Urbanisme, amb competències amb moltíssimes matèries, i que –en teoria– hauria de mobilitzar el desenvolupament urbanístic de la ciutat, hi tenen un home a qui han anat assignant competències que segurament no ha volgut ningú més. Joan Alcalà s'ha de comportar com un superhome per tenir al cap unes àrees tan complicades com Mobilitat i al mateix temps Urbanisme, mentre que altres tinents d'alcalde s'han assignat àrees més tranquil·les. Abans aquesta àrea la portava l'actual alcaldessa, però se'n va despendre en assumir el càrrec actual.

Encara que no es vulgui reconèixer, avui Girona és com és, per l'empenta urbanística concebuda i executada per l'alcalde Joaquim Nadal en el seu mandat llarg i profitós. A la ciutat hi ha hagut un abans i un després d'aquest temps, i som “hereus” d'una planificació que va arribar fins a on li va ser possible. Després s'ha viscut de la rifeta, fent –això sí– multitud de reunions, consells, plantejaments... per acabar gairebé en no res. L'àrea d'Urbanisme és la més sensible: administrar el present i projectar el futur a l'estructura urbana és una tasca dura, que exigeix virtuts poc comunes: imaginació i tenacitat.