I no s'ha acabat el món!

Les eleccions municipals del maig de l'any 2015 van deixar un panorama de fragmentació que feia preveure, com va passar i està passant, uns mandats convulsos i uns pactes que, d'entrada, semblarien contra natura, com ara que Ada Colau governi amb els principals responsables del bo i el dolent de la Barcelona democràtica, el PSC. Però, tot i que ja se sap que el món polític municipal és ben especial, un dels crits d'alerta de les veus de sempre va ser el pacte a l'Ajuntament de Sabadell. El 12 de juny del 2015, ERC i la Crida, és a dir, la CUP, anunciaven un pacte per governar una de les grans ciutats de Catalunya, una ciutat de més de 200.000 habitants, un dels referents de la Catalunya metropolitana gràcies a Antoni Farrés –suposo que em perdonaria l'ús de la paraula metropolitana, ell, ferm defensor del contrapès a Barcelona– i que havia caigut en desgràcia després de 16 anys de govern de Manuel Bustos. Bustos, un exalcalde processat en múltiples peces del cas Mercuri i condemnat en ferm pel cas Montcada.

Sabadell, deia, queia en mans d'un dels governs de la cua i les banyes, com la mateixa Barcelona i Badalona, on la CUP també és al govern. Aquest govern era feble –8 de 27 regidors donen per al que donen– i va haver de buscar altres suports. Uns mesos després, Unitat pel Canvi i Ganemos –dit una miqueta a la lleugera, ICV, EUiA i Podem– van donar l'estabilitat necessària en sumar els 14 regidors que els donen majoria absoluta.

Com tot en la vida, hi haurà qui pensarà que l'Ajuntament de Sabadell –que, per cert, està en la primera línia en la lluita contra la pobresa energètica i els pisos buits– ho està fent prou bé, o almenys no fa el ridícul dels darrers anys del bustisme, i hi haurà qui pensarà que cal més iniciativa, sobretot sobre com ha de ser el futur d'una ciutat metropolitana. Però, en tot cas, i això és el que volia destacar, la immensa majoria dels veïns de Sabadell viuen la situació amb una normalitat absoluta. Les banyes i la cua dels pèrfids regidors independentistes no es veuen enlloc i el món continua on era.