I no s'ha acabat el món!

Les elec­ci­ons muni­ci­pals del maig de l'any 2015 van dei­xar un pano­rama de frag­men­tació que feia pre­veure, com va pas­sar i està pas­sant, uns man­dats con­vul­sos i uns pac­tes que, d'entrada, sem­bla­rien con­tra natura, com ara que Ada Colau governi amb els prin­ci­pals res­pon­sa­bles del bo i el dolent de la Bar­ce­lona democràtica, el PSC. Però, tot i que ja se sap que el món polític muni­ci­pal és ben espe­cial, un dels crits d'alerta de les veus de sem­pre va ser el pacte a l'Ajun­ta­ment de Saba­dell. El 12 de juny del 2015, ERC i la Crida, és a dir, la CUP, anun­ci­a­ven un pacte per gover­nar una de les grans ciu­tats de Cata­lu­nya, una ciu­tat de més de 200.000 habi­tants, un dels refe­rents de la Cata­lu­nya metro­po­li­tana gràcies a Antoni Farrés –suposo que em per­do­na­ria l'ús de la paraula metro­po­li­tana, ell, ferm defen­sor del con­trapès a Bar­ce­lona– i que havia cai­gut en desgràcia després de 16 anys de govern de Manuel Bus­tos. Bus­tos, un exal­calde pro­ces­sat en múlti­ples peces del cas Mer­curi i con­dem­nat en ferm pel cas Mont­cada.

Saba­dell, deia, queia en mans d'un dels governs de la cua i les banyes, com la mateixa Bar­ce­lona i Bada­lona, on la CUP també és al govern. Aquest govern era feble –8 de 27 regi­dors donen per al que donen– i va haver de bus­car altres suports. Uns mesos després, Uni­tat pel Canvi i Gane­mos –dit una miqueta a la lleu­gera, ICV, EUiA i Podem– van donar l'esta­bi­li­tat necessària en sumar els 14 regi­dors que els donen majo­ria abso­luta.

Com tot en la vida, hi haurà qui pen­sarà que l'Ajun­ta­ment de Saba­dell –que, per cert, està en la pri­mera línia en la lluita con­tra la pobresa energètica i els pisos buits– ho està fent prou bé, o almenys no fa el ridícul dels dar­rers anys del bus­tisme, i hi haurà qui pen­sarà que cal més ini­ci­a­tiva, sobre­tot sobre com ha de ser el futur d'una ciu­tat metro­po­li­tana. Però, en tot cas, i això és el que volia des­ta­car, la immensa majo­ria dels veïns de Saba­dell viuen la situ­ació amb una nor­ma­li­tat abso­luta. Les banyes i la cua dels pèrfids regi­dors inde­pen­den­tis­tes no es veuen enlloc i el món con­ti­nua on era.