De cap per avall

Tenim el país de cap per avall. I no es tracta només dels casos de corrupció, de la deriva política, de l'assetjament dels espanyolistes a tot el que fa flaire de crema catalana, ni de la gran precarietat laboral i les dificultats de moltes famílies per arribar a final de mes. El tenim de cap per avall perquè el famós pla Zapatero d'obra pública fa que a tots els pobles i ciutats hi ha els carrers i places impracticables, esbudellats. En general, són obres que els municipis havien projectat fa temps i que eren al calaix de sastre dels bons propòsits. Ara, amb els diners del pla s'han posat en marxa tots de cop i el resultat és un caos per als veïns, per als vianants i per a la circulació rodada. I en el cas de ciutats afectades pel traçat del TGV com Barcelona o Girona, la cosa es multiplica, i sense data de caducitat. Segur que convenia fer aquestes remodelacions. Es canvien rajoles i toves, s'asfalta de nou, se soterren línies elèctriques, es renoven conduccions d'aigua, etc. La pregunta és per què hi ha tants vials oberts al mateix temps i per què no s'intueix que hi hagi un comandament superior que faci seure en una taula tots els responsables polítics i tècnics i els de les companyies d'aigua, gas, llum, telèfon... i s'hi estiguin les hores i dies que calgui fins que surtin amb un acord d'actuació que no alenteixi encara més la feina. Bé prou que sovint hem de patir l'obertura de rases per passar els cablejats, en una altra evident manca de coordinació, i amb uns resultats qüestionables pel que fa a la resolució del nou ferm, que mai sol ser millor que l'anterior. No critico que es vulgui endreçar els nostres pobles, sempre que es respecti allò vell que és bell i es descarti allò nou que és lleig, però tota aquesta desmesurada obra pública fa l'efecte que només serveix per anar fent bullir l'olla, i que demà els problemes de feina seran exactament els mateixos o pitjors.