Els hem vist nerviosos

La con­ferència de Puig­de­mont, Jun­que­ras i Romeva a Brus­sel·les ha tin­gut, entre altres vir­tuts, la d'evi­den­ciar el gran ner­vi­o­sisme que l'Estat espa­nyol té pel que està pas­sant. La carta que Este­ban González Pons va enviar a tots els altres dipu­tats del PP pre­gant-los “com a amic” que no ana­ren a la xer­rada és antològica. L'argu­ment no pot ser més anti­polític: sóc amic teu, si us plau fes-me cas. No pot ser més anti­polític i deixa ben a les clares la situ­ació en què el govern espa­nyol es troba. Haver d'invo­car l'amis­tat per­so­nal per a fre­nar l'assistència a una con­ferència vol dir que tens molt poca con­fiança en els teus pro­pis argu­ments.

Aquesta mateixa set­mana un des­ta­cat peri­o­dista con­ser­va­dor espa­nyol afir­mava l'existència d'un docu­ment intern del CNI lliu­rat a Mari­ano Rajoy en el qual els ser­veis secrets espa­nyols sem­bla ser que adver­ti­rien el pri­mer minis­tre en el sen­tit que Cata­lu­nya està gua­nyant molts punts en l'agenda de diver­sos països euro­peus. S'hi par­lava que s'ha “obert una bretxa en la soli­da­ri­tat euro­pea cap a Espa­nya” que el govern espa­nyol mai no havia pre­vist i s'hi indi­ca­ven estats con­crets que man­te­nen posi­ci­ons que des de Madrid es veuen com a massa pròximes a l'inde­pen­den­tisme català.

De tot ple­gat hem de deduir que, final­ment, s'han posat ner­vi­o­sos. O, per a ser més exac­tes, que final­ment han dei­xat que els seus ner­vis siguen visi­bles. És un senyal nou i per això mateix interes­sant. Reve­la­dor. El temps en què rebut­ja­ven de forma dis­pli­cent fins i tot par­lar-ne o en què asse­gu­ra­ven que els cata­lans sim­ple­ment vagaríem per l'espai side­ral, han pas­sat a millor vida, forçat per la rea­li­tat. I ara hau­ran de fer front a un esce­nari que no sé si no el volien o no se l'ima­gi­na­ven però que en qual­se­vol cas ja és ben real.