Les puntes de Rubens

L'expo­sició d'obres selec­ci­o­na­des de la col·lecció Thys­sen que es pre­senta al Cai­xa­Fo­rum de Bar­ce­lona m'està molt bé. Hi ha les pin­tu­res jus­tes, i no aque­lla acu­mu­lació que fa que quan surts de molts museus tin­guis el cap a can sei­xanta, i està orde­nada de manera molt satis­factòria. Per exem­ple, la pin­tura reli­gi­osa: comença per les can­do­ro­ses pin­tu­res dau­ra­des del gòtic, passa pel Renai­xe­ment, on els grans senyors es feien retra­tar al cos­tat de la Mare de Déu com si fos­sin cone­guts de tota la vida, i acaba amb Marc Cha­gall i la seva Mare de Déu del poblet, que si és can­do­rosa no té res de bur­gesa. O els pai­sat­ges: dels més minu­ci­o­sos a l'aigua­bar­reig de l'impres­si­o­nisme i d'aquí a la des­trucció cubista o abs­tracta. A la secció de retrats, que acaba amb l'Arlequí davant el mirall de Picasso, em vaig que­dar cla­vat en la Jove amb rosari de Rubens. Per què en aquest retrat i no en tots els altres? Per què aquesta peça de Rubens per sobre la resta de qua­dres de l'expo­sició? Hi he donat vol­tes tota la nit i em sem­bla que arri­baré al final de l'arti­cle i encara no hi hauré tro­bat res­posta.

La pina­co­teca que més vega­des he visi­tat és la del Museu del Prado de Madrid. El pri­mer cop, per un viatge de bat­xi­lle­rat. Lla­vors, em va enllu­er­nar el Greco, pot­ser perquè hi vaig veure uns colors que les repro­duc­ci­ons dels lli­bres esco­lars no atra­pa­ven ni de lluny, però pot­ser per algun altre motiu que tenia a veure amb l'ado­lescència esti­lit­zada i afu­ada. No ho sé. En dues visi­tes poste­ri­ors el meu interès es va tras­lla­dar pri­mer a Velázquez, i després a Goya per aquest ordre i exclu­si­va­ment. L'any 1984 em vaig mig alar­mar. Vaig cen­trar l'atenció en aque­lles natu­res mor­tes bar­ro­ques pobla­des d'aus de caça per des­plo­mar, pomes com de cera i gotims de raïm que fins lla­vors havia igno­rat o pas­sat de llarg amb una mica de rebuig. Recordo l'any i en podria dir el dia perquè lla­vors havia dei­xat de fumar cigar­rets. Pot­ser era això? Diuen que pri­var-se fumar fa venir gana. Però no vol­dria caure en la fri­vo­li­tat. Al revés: dei­xar de fumar, igual que aban­do­nar altres hàbits o adop­tar-ne de nous, és senyal d'un canvi somàtic que es fa exten­siu als gus­tos per­so­nals. Cada mutació i cada edat té els seus.

Les pun­tes del ves­tit de la jove de Rubens una a una: les del coll, les de les mànigues, la còfia... El rosari amb els grans de vidre. La llu­mi­no­si­tat gri­senca de la gor­gera... Pro­di­gi­osa llu­mi­no­si­tat. Com es fa, això? Vaig a l'Arlequí, però torno a Rubens. Passo per la con­si­de­rada pri­mera natura morta pictòrica, un gerro amb flors, però torno a les pun­tes i al cris­tall de Rubens. Veig el retrat de dona fumant, de Max Beck­mann... Rubens: l'edat i els temps, també els polítics, fràgils, tren­ca­dis­sos i de gan­xet, la llum...