Colau i la unilateralitat

El govern de Junts pel Sí ha estat clar: o referèndum o referèndum, que vol dir, o acordat o unilateral. Dimarts, a Brussel·les, el president del govern, Carles Puigdemont, ho va reiterar. I ahir, els seus socis parlamentaris, almenys fins al setembre, de la CUP van decidir avalar els pressupostos i, per tant, donar via lliure a la celebració del referèndum. És cert, però, que els cupaires no donen cap possibilitat al pacte amb l'Estat, però, en tot cas, tots els partits que formen Junts pel Sí i la CUP tenen clar que el referèndum s'ha de fer, amb acord o sense.

I davant d'aquest fet, cal veure què fa l'anomenat món dels comuns, el món dels partits que defensen el dret a decidir, però que malden per l'acord. Fa uns dies, el seu portaveu a Madrid i més que probable líder de la nova formació a Catalunya, Xavier Domènech, obria la porta a un referèndum no acordat, si aquest era “efectiu”. I per a ell, efectiu ho seria si hi ha un reconeixement internacional i es fa amb totes les garanties. Unes hores després, però, ho matisava. I avui queda clar que la postura oficial –que nom pas homogènia– serà l'expressada per l'alcaldessa Ada Colau a Madrid aquesta mateixa setmana: el referèndum ha d'estar reconegut per l'Estat “d'alguna manera”. Aquesta postura xoca, fins i tot, amb l'opinió d'Íñigo Errejón, qui ha deixat clar que aposta pel pacte però que entén que Catalunya té dret a la unilateralitat si el govern espanyol no fa cap oferta. Errejón no entén que un partit que fa bandera de la protesta, del 15-M, de la revolta, demani permís per fer un referèndum.

Els comuns hauran de decidir quina és la seva postura final i com es posicionen davant les respostes de l'Estat un cop avanci el procés, però cada cop els serà més difícil no acceptar la unilateralitat. I, vist això, el més intel·ligent seria acceptar-la, dins del procés de construcció de noves sobiranies, i després, òbviament, donar llibertat de vot als seus militants.