Rebentar de contradicció

Dilluns el comitè d'Afers Institucionals del Parlament Europeu va convidar la ministra d'Afers Exteriors escocesa, per mirar com apama el seu govern tot el serial del Brexit. La compareixença va irritar Esteban González Pons, que va deixar anar a la ministra que aquell no era el seu lloc: “Sap tan bé com jo que no podem tenir més interlocutors que el govern del Regne Unit.” Una descortesia parlamentària que li va esmenar la seva cap de files, la presidenta del comitè i diputada pel grup popular europeu Danuta Hübner, la qual li va recordar que la ministra escocesa era una “convidada del comitè”. Òbviament, l'eurodiputat espanyol no entén ni d'invitacions ni de cortesia. Ell, com el seu govern, només juga a la baralla amb el rei de bastos. González Pons va mantenir el to de l'insult i va advertir la ministra escocesa que Espanya “no tolerarà solucions a la carta” i que, si Escòcia s'independitza del Regne Unit, “haurà de posar-se a la cua, a darrere d'Albània, Macedònia, Montenegro, Sèrbia o Turquia”. Escòcia, sí, per a Espanya. Al pelotón dels torpes. Gibraltar, no. Si Gibraltar decideix deixar el Regne Unit i tornar al solc espanyol, tot canvia. El mateix González Pons va amollar al primer ministre gibraltarenc, també de visita “de cortesia”, que poden triar “entre anar-se'n de la Unió de la mà del Regne Unit o quedar-s'hi amb Espanya”. Això sí que és cortesia! A Esteban González Pons i al seu govern no els cau la cara de vergonya, però els hauria de caure de contradicció.