Tan llestos i tan babaus

Aquests dies s'exposa la dent de nean­der­tal que es va tro­bar a les Toi­xo­ne­res, per­ta­nyent a un infant que va viure a les coves moia­ne­ses fa uns 50.000 anys. Un gra­pat d'anys que han ser­vit perquè l'home hagi evo­lu­ci­o­nat soci­al­ment i intel·lec­tual fins a con­ver­tir-se en cre­a­dor. I en aques­tes pla­nes n'hi ha dos exem­ples clars, tots apli­cats a la inno­vació en dife­rents camps. D'una banda, els drons de Moià tenen unes pos­si­bi­li­tats enor­mes i dos dels que fabri­quen estan dins dels deu con­si­de­rats més efi­ci­ents del món. De l'altra, les nano­partícules de Man­resa, que poden aju­dar en casos com el de la con­ta­mi­nació de Flix. La llàstima és que l'home, llest com és, hagi d'inven­tar ginys per solu­ci­o­nar pro­ble­mes que ell mateix ha pro­vo­cat.