Amb el tren, alegria sempre continguda

A la línia de roda­lies R3 costa poder cele­brar alguna cosa tal com Déu mana. En l'última set­mana, els usu­a­ris, encapçalats per la pla­ta­forma Perquè No ens Fotin el Tren, han vist com, després d'anys de rei­vin­di­ca­ci­ons, s'ampli­ava el recor­re­gut del tra­jecte, cosa que fa que la gent de Ripoll i del nord d'Osona puguin arri­bar a Bar­ce­lona abans de les vuit del matí sense neces­si­tat d'anar a Vic. La satis­facció dels que ahir van estre­nar l'horari era evi­dent, però amb el pas de la jor­nada els retards fruit de l'ava­ria entre Sants i l'Hos­pi­ta­let van gua­nyar tot el pro­ta­go­nisme. I és que, a més dels retocs d'hora­ris –del tot neces­sa­ris–, cal un ren­tat de cara ben pro­fund a l'R3, començant per les ins­tal·laci­ons i aca­bant pels com­bois. Toca per­sis­tir.