Racisme als mitjans

Fa dies que ens escan­da­lit­zem, com no pot ser d'una altra manera, per les deci­si­ons del pre­si­dent dels Estats Units, Donald Trump, o per les pro­pos­tes que fan dos can­di­dats que en els pro­pers mesos poden gua­nyar les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als a França, Marine Le Pen, o les gene­rals a Holanda, Geert Wil­ders. Mis­sat­ges ober­ta­ment racis­tes que, però, poden tenir un gran suport popu­lar. Alguna cosa falla. I també falla aquí quan una regi­dora de Bada­lona, Fatima Taleb, rep insults pel car­rer pel seu ori­gen i l'equip de govern té clar que tot ple­gat és culpa de l'ambi­ent gene­rat pel par­tit de l'exal­calde, Xavier Gar­cia Albiol. Tots escan­da­lit­zats.

El que trobo real­ment escan­dalós és que no hi hagi hagut el mateix trac­ta­ment als atacs racis­tes que ha rebut el nou sena­dor d'ERC, el sant­senc Robert Masih, després de pro­me­tre la Cons­ti­tució al Senat per subs­ti­tuir l'exjutge San­ti­ago Vidal. Masih, nas­cut a la ciu­tat índia de Gur­da­pur l'any 1974 però ins­tal·lat a Bar­ce­lona des del 2005, parla sis idi­o­mes: català, cas­tellà, anglès, hindi, pan­jabi i italià. M'agra­da­ria saber quants en par­len els sena­dors que se'n reien quan, dimarts, va dir, en català (cert, no gaire fluid, però no em feu repro­duir fra­ses de deter­mi­nats líders polítics del Par­la­ment...), quan li van dema­nar si jurava la Cons­ti­tució espa­nyola: “Fins a la cons­ti­tució de la República cata­lana i per impe­ra­tiu legal.”

Imme­di­a­ta­ment, El Mundo va fer un tuit en què deia que “el sena­dor indi Masih” havia promès “en un espa­nyol inin­tel·ligi­ble”. Dei­xant de banda que ja és curiós que no es cone­gui, o detecti, una de les llengües coo­fi­ci­als de l'Estat, el comen­tari, des­ta­cant que és d'ori­gen indi, és racisme en estat pur. L'ABC, dijous, deia: “Els més repu­tats filòlegs deba­ten si va jurar en una bar­reja d'ara­meu, picte i accadi i altres que va fer ser­vir una llen­gua morta de la qual no exis­tei­xen referències” i el com­pa­rava amb la nena de l'exor­cista. I rema­tava afir­mant que Puig­de­mont, al Par­la­ment dime­cres, “va fer l'indi, com Masih”. Encara espero les con­dem­nes als atacs per racisme.