Opinió

Tribuna

El servei comunitari

“A Catalunya des de l'any 2015 existeix un programa de servei comunitari per a l'alumnat de secundària obligatòria, entès com “una acció educativa en el marc curricular”

Començaré l'arti­cle citant un con­tro­ver­tit arti­cle de l'encara més con­tro­ver­tida Cons­ti­tució Espa­nyola del 1978. És l'arti­cle 30 de la secció segona, capítol segon, títol pri­mer. Drets i deu­res fona­men­tals. Pas­saré de pun­te­tes sobre el pri­mer apar­tat, que fa referència al dret i al deure de defen­sar Espa­nya, i aniré direc­ta­ment a l'apar­tat ter­cer, que és el que m'interessa. Diu així: “Podrá esta­ble­cerse un ser­vi­cio civil para el cum­pli­mi­ento de fines de interés gene­ral.

La fi del ser­vei mili­tar obli­ga­tori i, amb ell, de la pres­tació social subs­ti­tutòria l'any 2001 va dei­xar pràcti­ca­ment en l'oblit aquesta qüestió del ser­vei civil. Algun arti­cu­lista i algun polític han inten­tat, en alguna ocasió, res­sus­ci­tar el tema del ser­vei comu­ni­tari obli­ga­tori. Però ha estat en va. Les soci­e­tats libe­rals, indi­vi­du­a­lis­tes i més o menys (cada cop menys, de fet) aco­mo­da­des no en volen ni sen­tir a par­lar, d'un ser­vei civil obli­ga­tori. L'exer­cici de la ciu­ta­da­nia s'asso­cia més amb els drets que amb els deu­res. Sovint obli­dem, tots ple­gats, que no hi ha drets sense deu­res, és a dir, que els deu­res són cor­re­la­tius als drets. Però en fi, al cap­da­vall, pel que fa al ser­vei civil, s'ha aca­bat pen­sant que era una rèmora del pas­sat. Rea­lit­zar tas­ques de coo­pe­ració, ajut, ser­vei comu­ni­tari o soli­da­ri­tat ha ten­dit a ser com­petència de les orga­nit­za­ci­ons no gover­na­men­tals, amb la qual cosa ha pas­sat a ser un afer de volun­ta­riat i no pas un afer d'estat. I això és bo, sens dubte. Ara bé, també és cert que en ple segle XXI encara hi ha experiències ben vives de ser­vei civil en països com Colòmbia, Veneçuela o en alguns estats dels Estats Units, com ara Mary­land.

L'Estat espa­nyol ara mateix no té un ser­vei civil. No sabem si mai en tindrà. Però el cas és que a Cata­lu­nya des de l'any 2015 exis­teix un pro­grama de ser­vei comu­ni­tari per a l'alum­nat de secundària obli­gatòria, entès com “una acció edu­ca­tiva en el marc cur­ri­cu­lar”. Ràpida­ment, cal pun­tu­a­lit­zar que en els fona­ments nor­ma­tius d'aquesta ini­ci­a­tiva del Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment de la Gene­ra­li­tat no s'invoca pas l'arti­cle 30 de la Cons­ti­tució. Ni fa cap falta. N'hi ha prou amb les reco­ma­na­ci­ons de la Unió Euro­pea sobre com­petències edu­ca­ti­ves de ciu­ta­da­nia i les lleis i decrets d'edu­cació cor­res­po­nents. Tan­ma­teix, si es fa un cop d'ull als “valors i acti­tuds que pro­mou el ser­vei comu­ni­tari”, es veurà de seguida que un dels ele­ments impor­tants és la for­mació de futurs ciu­ta­dans i l'edu­cació en la soli­da­ri­tat. Podrem dis­cu­tir tant com vul­guem si aquesta acció edu­ca­tiva és real­ment solidària o si, en canvi, és obli­gatòria en la mesura que forma part d'un currículum edu­ca­tiu i és, per tant, con­dició necessària per apro­var i obte­nir el títol. Però el més interes­sant és que, des del para­digma de l'apre­ne­natge-ser­vei, es pro­posa una forma d'inter­venció en l'entorn que alhora està con­ce­buda en ter­mes de for­mació cívica. I par­ti­ci­pa­tiva. És a dir, s'ha dis­se­nyat una mena de ser­vei civil, però se l'ha con­ce­but en l'ordre de l'edu­cació (pràctica!) per a la ciu­ta­da­nia. Caldrà estar atents a la valo­ració de l'experiència, a la dotació de recur­sos i als seus resul­tats.

Enten­dre la segu­re­tat –o fins i tot la defensa naci­o­nal– en ter­mes de soli­da­ri­tat ciu­ta­dana és una idea bonica, una idea que, a més, mos­tra la cadu­ci­tat dels plan­te­ja­ments mili­ta­ris­tes i bèl·lics tra­di­ci­o­nals, almenys en teo­ria. A la pràctica, però, les coses seguei­xen altres cur­sos. A Ale­ma­nya i França, per exem­ple, l'any pas­sat es va tor­nar a posar sobre la taula la pos­si­bi­li­tat de reim­plan­tar el ser­vei mili­tar. Totes aques­tes qüesti­ons afec­ten la ciu­ta­da­nia i, en el fons, l'aca­ben defi­nint. Pot­ser el procés cons­ti­tu­ent que s'anun­cia de tant en tant a Cata­lu­nya podrà ser­vir per deba­tre-les.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia