Ulls de poll

No és fàcil par­lar d'algú del mateix gremi sense tre­pit­jar algun ull de poll. I si ho faig, és en part perquè el cas s'ha con­ver­tit en el que en podríem dir un afer d'estat si és que tinguéssim estat, i perquè, afor­tu­na­da­ment, sem­bla que l'afer ja està tan­cat. Manel Fuen­tes va dir diven­dres que no accep­tarà l'oferta d'Antena 3 per pre­sen­tar Pánico en el plató, una acti­vi­tat que havia de com­pa­gi­nar amb la con­ducció d'El matí de Cata­lu­nya Ràdio, feina que fa des de prin­cipi de setem­bre i que en els últims temps ha estat molt con­tro­ver­tida per la sor­tida forçada d'Antoni Bas­sas i la poc reei­xida subs­ti­tució de Neus Bonet. Dos mesos després d'enge­gar la seva etapa, Fuen­tes es veia pre­pa­rat per con­ti­nuar la seva feina i assu­mir la pre­sen­tació d'algun pro­grama tele­vi­siu d'entre­te­ni­ment. No ho ha vist així una part de l'audiència ni el prin­ci­pal par­tit de l'opo­sició, CiU, que cre­uen que no era bo per a la imatge de la ràdio naci­o­nal que el seu peri­o­dista estre­lla tre­ballés també en una cadena de tele­visió espa­nyola i en un pro­grama no pre­ci­sa­ment edi­fi­cant. No hauríem de tro­bar estrany que la qüestió s'acabés de resol­dre fent un lloc a Fuen­tes a la gra­e­lla de TV3. No seré jo qui ho cri­ti­qui, perquè, com diuen al meu poble, tot­hom se sap les seves coses. La plu­ri­o­cu­pació no és cap nove­tat en peri­o­dis­tes que tre­ba­llen en els mit­jans de la CCMA. Jo mateix, si fos segui­dor de Joan Bar­ril, em quei­xa­ria a Cata­lu­nya Ràdio o a Bar­ce­lona TV, ja que els dilluns tre­ba­lla en els dos mit­jans alhora, lite­ral­ment, de 10 a 12 de la nit al Cafè de la República i de tres quarts d'11 a 12 a El Rusc. No sé si dir-ne auto­con­tra­pro­gra­mació o des­do­bla­ment, però els asse­guro que tenir la tele i la ràdio posa­des alhora i sen­tir (i veure) en Bar­ril per dupli­cat no és una acti­vi­tat gaire sana, perquè l'he prac­ti­cat i ho puc dir. Però que em consti, no sé de ningú que s'hagi quei­xat per haver-se tro­bat en la mateixa ridícula situ­ació que jo o no sé si és que tot­hom ho troba nor­mal, par­tits polítics inclo­sos. Sí que sé que no són bons temps per a la pro­fessió periodística, cosa que no vol dir que siguin dolents per a tots els peri­o­dis­tes ni per als mit­jans públics.