Ulls de poll

No és fàcil parlar d'algú del mateix gremi sense trepitjar algun ull de poll. I si ho faig, és en part perquè el cas s'ha convertit en el que en podríem dir un afer d'estat si és que tinguéssim estat, i perquè, afortunadament, sembla que l'afer ja està tancat. Manel Fuentes va dir divendres que no acceptarà l'oferta d'Antena 3 per presentar Pánico en el plató, una activitat que havia de compaginar amb la conducció d'El matí de Catalunya Ràdio, feina que fa des de principi de setembre i que en els últims temps ha estat molt controvertida per la sortida forçada d'Antoni Bassas i la poc reeixida substitució de Neus Bonet. Dos mesos després d'engegar la seva etapa, Fuentes es veia preparat per continuar la seva feina i assumir la presentació d'algun programa televisiu d'entreteniment. No ho ha vist així una part de l'audiència ni el principal partit de l'oposició, CiU, que creuen que no era bo per a la imatge de la ràdio nacional que el seu periodista estrella treballés també en una cadena de televisió espanyola i en un programa no precisament edificant. No hauríem de trobar estrany que la qüestió s'acabés de resoldre fent un lloc a Fuentes a la graella de TV3. No seré jo qui ho critiqui, perquè, com diuen al meu poble, tothom se sap les seves coses. La pluriocupació no és cap novetat en periodistes que treballen en els mitjans de la CCMA. Jo mateix, si fos seguidor de Joan Barril, em queixaria a Catalunya Ràdio o a Barcelona TV, ja que els dilluns treballa en els dos mitjans alhora, literalment, de 10 a 12 de la nit al Cafè de la República i de tres quarts d'11 a 12 a El Rusc. No sé si dir-ne autocontraprogramació o desdoblament, però els asseguro que tenir la tele i la ràdio posades alhora i sentir (i veure) en Barril per duplicat no és una activitat gaire sana, perquè l'he practicat i ho puc dir. Però que em consti, no sé de ningú que s'hagi queixat per haver-se trobat en la mateixa ridícula situació que jo o no sé si és que tothom ho troba normal, partits polítics inclosos. Sí que sé que no són bons temps per a la professió periodística, cosa que no vol dir que siguin dolents per a tots els periodistes ni per als mitjans públics.