Qui és violent?

La fiscal en cap de Barcelona ha esquerdat encara més una magrana oberta. Ana Magaldi ha estat una balda més de la cadena que vol presentar l'independentisme com un moviment violent, agressiu, feixista. Ahir s'hi va ajuntar, prietas las filas, un paraperiodista en una paratertúlia, que va superar tot allò que no se supera ni en el món paranormal. Aquest paraindividu va proclamar que la violència actual a Catalunya és més intensa que la que perpetrava ETA al País Basc. El parapresentador va riure-li la gràcia i va afegir que a Catalunya hi ha “una dictadura, el Ku Klux Klan”. Per a clan, els d'aquests senyors. En un nivell més pretesament sofisticat també el ministre de Justícia va considerar els discursos independentistes “contraris a la llibertat i a la democràcia”. Per a llibertat i per a democràcia, ell. L'estratègia és vella i allargada. La intransigència espanyolista més desbocada, que aplaudeix i sovint representa el govern de Mariano Rajoy, practica el vell ardit de fer aparèixer la víctima com a botxí. Amb una intenció ben confessada: justificar la violència –aquesta sí– que després l'Estat –que té tota la força real– aplicarà contra “els violents”. Mariano Rajoy i el PP saben reaccionar quan el problema és d'ordre públic. Contra el desordre públic, la força pública. Se senten a gust en la selva i saben controlar les feres. Però la democràcia els desborda. Aquesta impotència, que disfressen de potència, aclareix per què volen fer passar els demòcrates per violents.