La zona zero

Arribats a aquest punt sembla evident que el cèlebre xoc de trens es produirà en una esplanada anomenada Referèndum a tocar de la frontera entre Democràcia, que és terra de llibertats, principis i valors, i Legalitat, que és territori de poders, interessos i prohibicions. Que Catalunya convoqui el referèndum d'autodeterminació és inevitable. El vol el 80% de la població, la majoria absoluta del Parlament hi està compromesa, el govern català l'ha anunciat i l'agenda internacional li té reservat un espai. Només falta convocar-lo i posar les urnes. Ara bé, l'Estat espanyol, hereu d'una mentalitat colonial i una tradició autoritària, només hi veu desafiament, si no traïció; ni pot ni vol permetre-ho i es bunqueritza en una Constitució pactada a la baixa amb el franquisme (o lo toma o lo deja...) per protegir-se del dret a l'autodeterminació dels pobles, reconegut a la Carta de les Nacions Unides i ratificat pel Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. Perdut del tot el debat democràtic, l'Estat espanyol està entregat en cos i ànima al combat legal i ha posat en fila índia el govern, la Constitució, el Codi Penal, el Tribunal Constitucional, la fiscalia, l'Advocacia de l'Estat, el CNI, la policia, els fons reservats i els mitjans de comunicació afins amb l'objectiu de decapitar la política catalana i criminalitzar el moviment independentista. És igual que hi hagi uns quants informes fantasma, un pen drive amb vida pròpia, un ministre i un jutge conspirant, un judici per posar urnes de cartró, la fiscalia criticant el dret d'expressió de 40.000 ciutadans davant del TSJC, una fiscal sobreactuant davant una protesta testimonial, una dirigent del PP enfangada entre rates de claveguera, un exministre associant sobiranisme a feixisme, un paraperiodista identificant independentisme a violència etarra... Tot serveix per acabar justificant precintar urnes, col·legis electorals, el Parlament o la Generalitat sencera; en definitiva per silenciar la veu dels catalans. L'estat de dret i la democràcia espanyoles sembla que ho aguanten tot. Però, i els demòcrates, els espanyols i els catalans del no, ho aguantaran tot amb la bena als ulls i la pinça al nas?