Opinió

opinió

Laberints a la catalana

S'ha d'admetre que els catalans ens trobem en un laberint presumiblement inacabable, ja que té –o bé sols ho sembla– les sortides barrades. Sols amb l'esperit i l'ímpetu de dues persones sobresortints, que no perden la fe en l'avenir immediat i en la presumpta independència de Catalunya, fan contagiós aquest esperit admirable del qual s'encomanen els que hi conviuen. Sols amb ells podrem trobar la sortida.

L'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'anterior president, Artur Mas, tenen una fe indestructible en el triomf de la raó. Aquest judici, que vivim de la vora i que hauria de ser realment l'inici del fi, és el pròleg d'un combat per la llibertat i la democràcia. Hauria de ser el final feliç d'uns anys de lluita sorda, d'actes de clamor a carrers i places de les ciutats, espectaculars alguns, amb sorpresa internacional dels que segueixen la nostra lluita clamant els nostres drets d'homes lliures. No serà fàcil! Els cervells anti-Catalunya lliure esperen poder emprar el resultat del judici i les condemnes com una exemplaritat de la justícia. Els creients pregueu perquè no sigui així, ni s'iniciï possiblement una nova versió de la famosa Guerra dels Cent Anys. La massa dels que creuen poc o res, per si de cas obrís el camí del principi del fi, ja treballen en la configuració d'un nou estat rebregat fins a l'infinit, però amb poder de recuperació i lluita.

La intel·lectualitat espanyola que ha tingut relació amb Catalunya i la seva gent, i que en coneix el tarannà i el seu esperit de llibertat, s'estranya que a la capital es comentin els fets del moment talment hi hagués una guerra oberta i Catalunya hagués devaluat els espanyols amb actes vistos de menyspreu, faltats del més elemental respecte. M'he mogut, de jove, molt i molt per Madrid, i m'he relacionat, més que amb la intel·lectualitat, amb el món de l'empresa multinacional. M'he trobat amb un fet repetitiu, rar, negatiu, pel que fa a majoristes i comerciants de tota mena. El comentari és avui encara molt més repetit entre la citada gent: “Si els catalans assoleixen la independència, no voldran establir relacions comercials amb la resta i aspiraran a unes relacions internacionals, preferentment, n'estic segur, amb Europa.” Ho diuen i repeteixen una i altra vegada.

És curiós aquest fet i té una doble cara difícil de replicar. Molts fabricants catalans, el mercat més sòlid dels quals és l'espanyol, creuen que amb una Catalunya independent la resta d'Espanya trencarà les relacions comercials amb Catalunya. Tot i que aquesta raó fa molt de temps que corregué pel sector i avui, arrelada, és aquest important percentatge de votants que diuen sí a tot menys a la independència. Inflen el percentatge dels no, perquè creuen defensar el negoci. En parlarem ben aviat, d'aquest i d'altres extrems amb motivacions un xic rares. Som catalans i hem d'ensenyar la pàtina de raça. Visca!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.