Desigualtats

Hem demos­trat al món que som un país soli­dari. I que tenim els braços oberts per a tots els refu­gi­ats, si bé la clau de la porta no rau en el nos­tre poder. L'Estat té totes les aixe­tes.

Les desi­gual­tats, després de tants segles de civi­lit­zació, no tan sols no dis­mi­nu­ei­xen sinó que van en aug­ment. No ens fa ver­go­nya?

I no sols els refu­gi­ats. Lle­gia recent­ment als dia­ris una xifra esgar­ri­fosa, pel que fa a les dones: “Una dona gua­nya a Bar­ce­lona 7.400 euros menys a l'any que un home”, deia un titu­lar. I un altre: “Les dones cobren un 26% menys a l'any que els homes”. Són xifres con­tun­dents, ava­la­des per enques­tes rigo­ro­ses. El con­trast entre els desit­jos i la rea­li­tat és abis­mal. La civi­lit­zada Cata­lu­nya té aquesta hor­ri­ble con­tra­dicció en el seu mer­cat labo­ral.

Sumem-hi els pati­ments dels homo­se­xu­als o els trans­ves­tits, més el famós bullying de què són objecte tants infants i l'abús de menors.

Tant que hem avançat! Tanta tec­no­lo­gia, i resulta que les diferències entre pobres i rics aug­men­ten, i que les estruc­tu­res soci­als van a pit­jor. El futur no és gens espe­rançador.

La meva gene­ració havia fet avenços, però d'ençà de la crisi –els orígens de la qual són con­crets i públics– i ara estem vivint un retrocés esgar­rifós.

Tenim la dreta i l'extrema dreta alçant-se en el poder. Sabeu per què tri­om­fen les seves pro­pos­tes? La història ens ho ense­nya un i un altre cop: qual la població té por, s'agafa a l'invo­lu­ci­o­nisme, s'aferra als retrògrads, tem el progrés perquè hom pensa que, mirats els símpto­mes, no pot ser més que pit­jor encara.

Hi ha una cançó, en cas­tellà, que es titula: Niña, no te moder­ni­ces, la tor­nada de la qual fa: “La cogí del cue­llo, la tiré al colchón / me lancé hacia ella y le di un palizón”. Exac­ta­ment així.

Volem treure'ns de sobre tota la ronya dre­ta­nista, volem ser lliu­res, volem justícia. I tan­ma­teix, sem­bla que cla­mem en el desert. Per més fort que cri­dem, per més argu­ments que hi apor­tem. Ai!