Opinió

Keep calm

Negociar

Els contribuents esperen i desitgen que els polítics trobin maneres de resoldre el conflicte a còpia de parlar-ne

Confesso que he reescrit l'article que ja tenia lliurat abans no es fes pública la trobada secreta entre Rajoy i Puigdemont. Hi deia que ignoro si l'independentisme té prou musculatura per aconseguir els seus objectius, però que les mobilitzacions dels darrers temps han aconseguit que s'accepti que hi ha un “conflicte”. Un conflicte d'interessos i d'aspiracions. En la història de la humanitat els conflictes s'han (mal) resolt generalment amb guerres. Hom voldria pensar que, aquí i ara, la discrepància es resol amb negociació. Per això vaig quedar parat amb els desmentiments indignats d'uns i altres sobre la trobada, com si parlar amb “l'altre” et contamini o alguna cosa semblantment ridícula. Jo em pensava que era una gran notícia poder dir que de moment no hi havia progressos, però que s'estava intentant. Em sembla que els contribuents –votin qui votin i pensin com pensin– esperen i desitgen que els polítics trobin maneres de resoldre el conflicte a còpia de parlar-ne. I donava per fet que cal esperar de la responsabilitat dels governants que es conjurin a no deixar de parlar per trobar sortides negociades. Les bones solucions sempre han passat per la negociació i la diplomàcia perquè s'assumeix que les dues parts estan més neguitoses per arribar a acords que no pas per anunciar desacords. La primera feina és acordar una metodologia de treball i anar construint a còpia de trobades –sí: discretes o secretes– la possibilitat de solemnitzar l'acord en el moment oportú. Els dos presidents s'han de trobar “oficialment” quan tots dos estiguin d'acord en el que diran quan acabi la reunió. Això, en política, no és cinisme. És, simplement, negociació. En política la intencionalitat s'acaba transformant en funcionalitat. Per això de la política se'n sol dir l'art del possible. No s'ha de negociar mai per por, però no s'ha de tenir mai por de negociar, deia Kennedy. Vist el vodevil de la setmana, jo em conformaria amb allò de Beckett: “Sempre fracasso. No importa. Prova-ho altra vegada. Fracassa de nou. Fracassa millor.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia