Una cara de granit

Agafat amb això al ventre, el president del govern espanyol ha reaccionat amb la salmòdia habitual. El senyor Cebrián no s'ha d'inquietar gaire. Mariano Rajoy, sí, s'ha reunit amb Carles Puigdemont. I podria sopar amb ell les mil i una nits sense fer una mínima concessió. El president del govern espanyol s'ha afanyat a dir, perquè no digui la tropa de la corneta i el tambor, que mourà tots els ressorts que calgui moure per evitar un referèndum a Catalunya. La làpida del president del govern de l'Estat ha estat l'habitual, la que porta gravada al frontispici: “La meva posició és la que comparteixen una gran majoria dels ciutadans de Catalunya”. Una gran majoria dels ciutadans de Catalunya no comparteixen res amb Mariano Rajoy i amb el seu partit. Ni l'hora. Els qui parlen des de grans majories de les més petites minories haurien de ser una mica més honrats. Però l'honradesa no entra dins els càlculs habituals de Mariano Rajoy. Per això s'ha atrevit a proclamar que ell voldria parlar amb Carles Puigdemont “dels temes que interessen els catalans, com ara el finançament o les inversions en infraestructures”. De finançament i d'infraestructures vol parlar Rajoy amb Puigdemont? No cal. Menys parlar i més fer. Això ja ho determina l'Estatut, que és una llei orgànica. Només caldria complir-lo. Però el PP es passa la llei per l'arc constitucional. D'infraestructures vol parlar Rajoy? Que faci una assemblea amb els usuaris catalans de Renfe. La “immensa majoria” estan contentíssims amb ell.