Democràcia sota sospita

Vivim en un con­text de des­gast democràtic. Als ulls de molta gent, la democràcia ja no és el que era. Per alguns, l'única manera de resol­dre aquesta qüestió és negar con­dició democràtica a la democràcia libe­ral que es va ins­tau­rar a Espa­nya a par­tir del 1975. Aquest és el plan­te­ja­ment de tots els que pro­pug­nen la liqui­dació del règim del 78. Tinc, en canvi, el con­ven­ci­ment que els anys de la tran­sició, del 1975 al 1982, van ser una autèntica explosió democràtica i que venint d'on veníem, vam cons­truir un sis­tema de lli­ber­tats, indi­vi­du­als i col·lec­ti­ves, del tot homo­lo­ga­ble amb les democràcies amb les quals ens pre­teníem com­pa­rar. El cert és, però, que amb el temps aque­lla explosió ha sofert un des­gast bru­tal. Cap altra democràcia euro­pea ha liqui­dat, amb tant poc temps, un sis­tema que en els seus orígens i pel seu con­tin­gut era per­fec­ta­ment plau­si­ble. Les rigi­de­ses, el mono­li­tisme, el bipar­ti­disme i el blo­queig cons­ti­tu­ci­o­nal, amb la con­tri­bució indis­pen­sa­ble de la cor­rupció, han fet miques aquell moment cre­a­tiu.

Sóc dels que crec que el sis­tema de valors dels anys ini­ci­als de la tran­sició, amb totes les limi­ta­ci­ons que es vul­guin, van ser anys de pre­do­mini i d'hege­mo­nia dels valors col·lec­tius i públics; el sen­tit del ser­vei públic pre­va­lia per damunt de l'interès espe­cu­la­tiu i mesquí, i les ener­gies de milers d'homes i dones es van bol­car a des­men­tir, des de la gestió quo­ti­di­ana, el fran­quisme.

En canvi, ara vivim en un con­text de sub­versió de valors i en una situ­ació que posa la democràcia sota sos­pita. Fins al punt que no és gens difícil que en els con­flic­tes juris­dic­ci­o­nals entre el sec­tor públic, les admi­nis­tra­ci­ons, i l'interès pri­vat a vega­des espuri, es posi més en qüestió el ser­vi­dor públic i s'ator­gui un crèdit imme­res­cut al pri­vat. Són els efec­tes col·late­rals del des­gast.