Casa nostra, casa vostra

Hi ha moments en la història de les persones i dels pobles en què s'han de prendre decisions i s'ha d'actuar. I de manera ràpida. Avui estem en aquests moments. Milers i milers de persones fugen de la guerra, la misèria, l'odi... Han sentit dir que a l'altra riba del mar hi ha uns pobles i unes societats lliures, solidàries i riques. Venen el poc que tenen per comprar passatge en unes d'aquelles barques organitzades per mafiosos i gent sense escrúpols. Si tenen sort poden arribar a la terra promesa. Molts no arribaran mai.

El mar els ha engolit (des de l'any 2000 fins avui uns 35.000 éssers humans han perdut la vida al Mediterrani). I els que per fi arriben a bon port (és un dir) troben l'acollida, l'escalf, la mà amiga i generosa que els doni el bri d'esperança per començar una nova vida? És ben cert que no. No cal esmentar-ho. Tots ho tenim present. Només de pensar-hi les entranyes i els cors de les persones que encara conserven una espurna d'humanitat ploren amargament. Com és possible, es pregunten, arribar a uns extrems tan vergonyosos?

Per sort la societat catalana no resta impassible. Es mou. I no es mou només en l'objectiu de ser un país lliure. Es mou també per intentar posar remei a tanta indignitat. Amb el lema Casa nostra, casa vostra vol fer palès la seva voluntat d'acollida i de donar la mà. El concert al Palau Sant Jordi del dia 11 (ple de gom a gom) va ser el primer acte, que ha culminat el dia 18 en la manifestació multitudinària de Barcelona (entre 160.00 persones segons la Guàrdia Urbana i 500.000 segons els organitzadors). Ha estat el clam de la societat catalana per assumir la responsabilitat que ens pertoca per acollir les persones que malviuen als camps de refugiats. La manifestació de Barcelona Prou excuses, acollim ara no pot quedar només en una manifestació de protesta. Ha de tenir conseqüències, i de pressa. Tant les organitzacions convocants, com totes les ONG, com les institucions catalanes s'hi han compromès. De fet, Catalunya ha estat sempre una terra d'acollida tant de refugiats i immigrants com de persones que busquen una vida millor. Només cal recordar que als anys vint del segle passat van arribar a Catalunya prop d'un milió de persones provinents de diferents terres d'Espanya. I no va passar res. Més encara, durant els anys cinquanta i seixanta, lògicament del segle passat, ens van arribar més de dos milions de persones provinents de Galícia, Andalusia, Extremadura, Castella... La majoria, s'han integrat sense cap problema. Avui són ciutadans catalans.

Ara cal que institucions i organitzacions treballin conjuntament per atendre millor els que ja estan entre nosaltres i per pressionar i si cal desobeir les lleis espanyoles per acollir, com a mínim els 4.500 refugiats que la Generalitat ha comunicat a la Unió Europea que està en condicions d'acollir. És l'Estat espanyol, Jordi Évole, que no ho permet, no la incompetència de la Generalitat. Lluís Llach diu: “Si no vols incompetència, guanya la independència.”