Fires, ara més que mai

Avui dijous comença el XVI Congrés de Fires de Cata­lu­nya a la ciu­tat de Figue­res, que, a més a més de capi­tal cata­lana de la cul­tura, també serà la capi­tal de les fires. El cas­tell de Sant Fer­ran serà una for­ta­lesa de con­ferències i debats per millo­rar la nos­tra for­mació, molt lluny dels seus orígens.

La gent que tre­ba­llem a les fires del país tenim el sa cos­tum d'acu­dir cada any a aquesta tro­bada, salu­dar-nos ben cor­di­al­ment i anar per feina. Aquest any la con­ferència inau­gu­ral serà a càrrec de Josep Lluís Bonet, el pre­si­dent del con­sell d'admi­nis­tració de Fira de Bar­ce­lona. És impor­tant començar bé, i per això li hem dema­nat que arren­qui amb la con­ferència Nou entorn econòmic: què espe­ren de les fires les empre­ses i els sec­tors econòmics. Al congrés hi assis­tei­xen exe­cu­tius de fires, tècnics, polítics muni­ci­pals, proveïdors firals..., i tots tenim l'acti­tud d'una esponja: volem absor­bir tots els conei­xe­ments que pas­se­gen per la sala. El pro­grama del congrés té con­fe­ren­ci­ants de nivell i debat per­ma­nent en grups temàtics.

Diguem-ho ara: Cata­lu­nya és des de fa temps la pri­mera en el rànquing firal per nom­bre de fires a tot l'Estat, i aquest any 2009 la pre­visió és de 439 fires, amb xifres de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. Mal­grat la crisi, un 6 per cent de fires més que l'any 2008. Una de cada 5 fires cele­bra­des a Espa­nya es fa a Cata­lu­nya. Amb nom­bres defi­ni­tius de l'any pas­sat, de l'any 2008, les fires cata­la­nes van tenir 52.000 expo­si­tors (que ja són expo­si­tors!) i quasi 11 mili­ons de visi­tants (que ja són visi­tants!). Encapçalar els rànquings està molt bé, però fa falta més; és com anar pri­mer en fut­bol però no jugar bé. A la Fede­ració de Fires de Cata­lu­nya sem­pre hem par­lat de bus­car la màxima pro­fes­si­o­na­li­tat, d'excel·lir, de millo­rar en tots els aspec­tes (des de l'atenció al visi­tant fins a la sos­te­ni­bi­li­tat).

Les fires són un apa­ra­dor esplèndid, són un motor de l'eco­no­mia que no pot atu­rar-se, i menys en temps de crisi. Els expo­si­tors no poden que­dar-se a casa a espe­rar que acabi la tem­pesta, hem de sor­tir més que mai, ense­nyar els nos­tres pro­duc­tes, expli­car els nos­tres ser­veis..., i les fires per­me­ten tot això. És cert que ara algu­nes vega­des ens con­trac­ten un estand més petit que altres anys, o que podem bai­xar en nom­bre d'expo­si­tors, o que alguns sec­tors estan molt tocats, i ens fan patir. Però els orga­nit­za­dors firals fem esforços en els preus de con­trac­tació i ofe­rim els matei­xos ser­veis. I el que també és interes­sant: hem creat pri­me­res edi­ci­ons de fires, hi ha fires que s'estre­nen tot just aquest any: Low Cost a Fira de Bar­ce­lona, Fira de L'Esport a Fira de Girona, Aqua-tech a Fira de Lleida, Turis­po­nent a Fira de Molle­russa, i mol­tes altres. Perquè les fires, mol­tes vega­des amb el suport muni­ci­pal, saben que fan de cor­retja de trans­missió a tot un sec­tor, i que és impen­sa­ble en aquests moments una eco­no­mia sense les fires com l'eina de màrque­ting més impor­tant.

Per cert, alguns (no de fires) pen­sa­ven que amb inter­net totes les fires aca­ba­rien sent vir­tu­als o quasi. La xarxa com­ple­menta la feina de les fires: pàgina web, ins­crip­ci­ons on line, actu­a­li­tat de la fira de manera per­ma­nent..., però a la fira par­lem molt, ens comu­ni­quem molt..., es dóna atenció per­so­na­lit­zada. Les fires tenen un rol ben defi­nit, i la xarxa li dóna eines per man­te­nir-lo.

Per una altra banda, algu­nes idees clau: no passa res si deci­dim dei­xar de fer una fira, hem de rein­ven­tar les fires cons­tant­ment o explo­rar altres camins quan s'ha esgo­tat el que estem fent. A vega­des ens resis­tim a fer-ho. No passa res. Tam­poc no podem come­tre l'error que tot siguin fires mul­ti­sec­to­ri­als: l'espe­ci­a­lit­zació vin­cu­lada als sec­tors emer­gents del nos­tre ter­ri­tori són cab­dals per al futur firal.

En aquest 2009 tan pelut i per al pro­per 2010, no hem de dei­xar de pen­sar a inno­var com la gran arma de les nos­tres fires, no se'ns pot atu­rar el rellotge, hem d'estar ama­tents a tot el que està pas­sant, ana­lit­zar-ho, i bus­car inno­vació. I per­me­tin-me que també els parli d'eficiència. A les fires ens cal també no per­dre de vista cri­te­ris d'eficiència: els màxims resul­tats amb els menors cos­tos pos­si­bles. Com sóc gerent de l'empresa que ges­ti­ona Fira de Cor­nellà, tinc molt pre­sent l'eficiència i que s'han de raci­o­na­lit­zar els cos­tos de les nos­tres fires.

Hem par­lat una mica de fires, i d'això es trac­tava. Men­tre vostès lle­gei­xin aquesta Tri­buna (espero!), jo seré al Congrés de les Fires de Cata­lu­nya de Figue­res amb paper i bolígraf, com en els vells temps.