Ramadà i Quaresma

Dimecres, dimecres de cendra, l'amic Ramon Bassas, militant d'esquerres i catòlic, propagava una piulada amb intenció: “Espero que tots els correctíssims polítics que habitualment desitgen un bon Ramadà als musulmans desitgin avui bona Quaresma als cristians.” La petició irònica sembla d'entrada raonable i adherent, però després ve quan la rumies. Els musulmans que viuen entre nosaltres respecten el Ramadà en massa, o així ho sembla. Els cristians, majoritaris demogràficament, tenen igual deferència amb la Quaresma, període de l'any també marcat per la Lluna? Diré més: si els polítics o els locutors de ràdio comencessin el matí del dimecres de cendra desitjant bona Quaresma, sabrien els batejats que els escolten de què els parlen? L'amic Bassas té aquí un punt de reflexió. Els polítics i els radiofonistes ho fan tot per l'audiència. Té audiència la celebració de la Quaresma? Se celebra entre els concernits, si és que la paraula “celebrar” és aplicable a un temps de dejuni, abstinència i sacrifici?

S'ha observat mai? La meva família era catòlica, sincerament catòlica. Em van dur a una escola religiosa. A l'escola, la Quaresma es notava perquè el dimecres del seu inici se'ns imposava un polsim de cendra al front i perquè els divendres ens feien anar a seguir el Via Crucis per les columnes del temple, on hi havia uns quadrets representant les penalitats de Jesucrist. A casa, la Quaresma era menjar peix els divendres. La iaia cuinava un bacallà amb panses i ou dur que jo no he pogut superar. De postres, bunyols. Això era la Quaresma, a casa i a fora de casa. Si llavors era “això”, què ha de ser ara? El Concili va presentar el trofeu d'haver reconduït els fastos religiosos al sentiment íntim i personal. Els musulmans no han tingut Concili. El Ramadà s'exterioritza; la Quaresma, entre els que encara l'observen, no.

Després venia la Setmana Santa, que era tota una altra cosa: processons, cines tancats, activitats prohibides... El Concili va voler restringir les processons, però la veritat és que segueixen sortint amb gran trompeteria. Les televisions les enfoquen i molts polítics, de dreta i d'esquerra, s'apunten al seguici. Gent porta gent. Vull dir votants. Desitjar un bon Ramadà també en suma. Pasqua, el dia de la mona, també és molt festejada i propagada. ¿Com es pot celebrar la resurrecció, si abans no s'ha passat per la passió quaresmal? De la mateixa manera com prèviament se celebra el carnaval sense que ningú pensi que és l'última concessió a la carn abans dels quaranta dies penitencials que el dimecres de cendra o el de l'enterrament de la sardina anuncia. Enforquillada entre la botifarra d'ou i la mona, la Quaresma és l'exacta expressió del pulvis es, et in pulverem reverteris, o com es digui.