En fa 90!

Al Cer­cle Català de Madrid brin­da­rem amb cava perquè Josep Maria Espinàs, bar­ce­loní de la collita del 27, fa, un dia d'aquests, 90 anys. Al semi­nari de lec­tura de lite­ra­tura cata­lana, fa ben poc llegíem i comentàvem El teu nom és Olga. És un lli­bre del 1986. Vaig ser, el dia de la seva pre­sen­tació, a la Villa del Oso y el Madroño. Ha estat ree­di­tat, sense pau­ses: la que tinc al davant és la seva 38a edició en català. L'exem­plar cas­tellà me'l tor­nava, emo­ci­o­nada, una dona roma­nesa que fa anys que viu, i tre­ba­lla, a Madrid... i que explica amb passió de mare que els seus fills han fet estu­dis i el gran acaba enguany la lli­cen­ci­a­tura a la uni­ver­si­tat. Li explico qui és, i qui ha estat, l'Espinàs, advo­cat de títol, sí, però sobre­tot, escrip­tor total com a peri­o­dista dels de cada dia, assa­gista, novel·lista, pri­mer en cas­tellà al Des­tino de Néstor Luján, després entre els que ende­ga­ven l'aven­tura de la Nova Cançó, aquell fan de Bras­sens, home amb gui­tarra, el de la Cova del Drac, que es passa la vida fent viat­ges a peu, pri­mer pels Països Cata­lans, després per la resta de la Pell de Brau i des de fa molts anys fent cos­tat a la Isa­bel Martí, l'edi­tora audaç de La Cam­pana.

Repe­teixo el que ja vaig dir en no sé quin dels seus ani­ver­sa­ris: l'apor­tació del peri­o­disme català més genuí, des dels Xam­mar, Sagarra, Pla, Gaziel –per a mi, el num­ber one– fins als Martí Gómez, Josep Maria Huer­tas, Maria Favà, Manuel Cuyàs, Quim Monzó o Joan Bar­ril, sense comp­tar els peri­o­dis­tes cata­lans de ràdio i tele­visió, han fet tant i tant per la nor­ma­lit­zació del meu petit país!