En fa 90!

Al Cercle Català de Madrid brindarem amb cava perquè Josep Maria Espinàs, barceloní de la collita del 27, fa, un dia d'aquests, 90 anys. Al seminari de lectura de literatura catalana, fa ben poc llegíem i comentàvem El teu nom és Olga. És un llibre del 1986. Vaig ser, el dia de la seva presentació, a la Villa del Oso y el Madroño. Ha estat reeditat, sense pauses: la que tinc al davant és la seva 38a edició en català. L'exemplar castellà me'l tornava, emocionada, una dona romanesa que fa anys que viu, i treballa, a Madrid... i que explica amb passió de mare que els seus fills han fet estudis i el gran acaba enguany la llicenciatura a la universitat. Li explico qui és, i qui ha estat, l'Espinàs, advocat de títol, sí, però sobretot, escriptor total com a periodista dels de cada dia, assagista, novel·lista, primer en castellà al Destino de Néstor Luján, després entre els que endegaven l'aventura de la Nova Cançó, aquell fan de Brassens, home amb guitarra, el de la Cova del Drac, que es passa la vida fent viatges a peu, primer pels Països Catalans, després per la resta de la Pell de Brau i des de fa molts anys fent costat a la Isabel Martí, l'editora audaç de La Campana.

Repeteixo el que ja vaig dir en no sé quin dels seus aniversaris: l'aportació del periodisme català més genuí, des dels Xammar, Sagarra, Pla, Gaziel –per a mi, el number one– fins als Martí Gómez, Josep Maria Huertas, Maria Favà, Manuel Cuyàs, Quim Monzó o Joan Barril, sense comptar els periodistes catalans de ràdio i televisió, han fet tant i tant per la normalització del meu petit país!