Les tecles del senyor Millet

L'intrèpid aspirant a pianista ha de superar dos reptes: tocar amb les dues mans amb independència una de l'altra (aquí és on es troba a faltar un segon cervell) i dominar el desplaçament per octaves (tocar moltes tecles). En la seva època gloriosa, Fèlix Millet, el senyor del Palau, en tocava moltes i no precisament de cap piano de cua. Només així s'entén una de les frases memorables del judici que es fa a la Ciutat de la Justícia que, per cert, a més d'acollir l'actual tragicomèdia, va ser una de les escenes del crim que es jutja. Responent al fiscal, Millet ha dit: “Al Palau es pagava en efectiu. Jo cobrava de molts llocs.” Segur que ho feia, però, vist com ha anat tot plegat, encara no controlava el difícil art de tocar tantes tecles sense perdre's en la melodia de l'orgull i l'ambició.