El primer cop

Ni Magal­dis fumant a mitja escala, ni Caye­ta­nas Álva­rez de Toledo aca­pa­rant càmeres, ni homes fent cap­ci­na­des. Per no haver-hi, no hi havia ni els con­dem­nats, ahir, per escol­tar la sentència del 9-N. Gai­rebé no hi havia públic a la sala noble del Palau de Justícia. Al fons, asse­guts a última fila com per no moles­tar, dos intrèpids estu­di­ants de peri­o­disme de la UAB pre­nien notes per fer una notícia per a l'assig­na­tura de pro­ducció i expressió audi­o­vi­sual. Van veure de bon matí que es lle­gi­ria la sentència i no s'hi van pen­sar dues vega­des. “Ha estat impac­tant –deien–. És el pri­mer cop.” Efec­ti­va­ment, era el pri­mer cop per a tots, el pri­mer cop que con­dem­nen un pre­si­dent per un procés par­ti­ci­pa­tiu.